COMENTATI 14 ARISTÒTIL

                                                                                                                   

Títol proposat:

Canvi de les qualitats de la substància

Idees principals:

En aquest text Aristòtil exlica els canvis produïts en la substància a travès dels contraris. Explica que el pas del no-ésser realatiu , és a dir, l’ésser en potènci a l’ésser en acte. En altres paraules explica el procés de l’ésser que no és i que pot arribar a ser alguna cosa (el seu contrari) a l’ésser en acte, que és aquell que ja és.

Comentari:

Aquest text d’Aristòtil forma part del llibre de la Metafisica, concretament forma part dels escrits acromàtics, ja que correspon a una de les lliçons que impartía al Liceu que van ser recopilades per Andrònic.

En aquest fragment Aristòtil explica l’origen de l’ésser dient que aquest no prové de l’ésser però tampoc del no-ésser. Quan parlem del no-ésser trobem dos definicions; la primera és el no-ésser esmentat per Parmènides per tant Aristòtil no agafa aquest sinó que agafa el no-ésser relatiu, que és aquell que es troba en una forma intermèdia entre el no-ésser i l’ésser. Llavors podem dir que aquest no-ésser relatiu és aquell que no és però que pot arribar a ser, Aristòtil l’anomena ésser en potència. En canvi anomena ésser en acte a aquell que ja és. A aquest canvi de l’ésser en potència a ésser en acte Aristòtil diu que es produeix entre contraris ja que l’ésser en potència arribarà a ser allò que no és en el present, el seu contrari. Com per exemple l’ou i la gallina, l’ou seria l’ésser en potència, ja que està en potència de ser gallina però encara no ho se i en canvi la gallina seria l’ésser en acte ja que ja és gallina.

En conclusió podem afirmar que aquests contraris (ésser en potència i ésser en acte) no poden estar alhora, ja que un ésser no pot ser i no ser al mateix moment i per tant l’ésser en potència es mourà en direcció al seu contrari.

Llavors podem afirmar que aquesta teoria d’Aristòtil es troba en comú a la d’Heràclit ja que tots dos afirmen que hi ha moviment en l’ésser i tots dos afirmen que aquest moviment prové de la lluita entre contraris.