COMENTARI DE TEXT 8: Relació entre ment i cos: Meditacions metafísiques, 6 a.

Títol proposat:

Penso, després existeixo

Idees principals:

En aquest text Descartes fa una introducció al jo interior que habita en cada cos mitjançant la seva teoria sobre el dualisme antropològic. Explica que Déu a creat dues substàncies clares i distintes i que es poden mantenir separades. També explica que aquest jo té la capacitat de pensar i com que pensa podem dir que existeix i per tant nosaltres existim.

Comentari:

Aquest text forma part del llibre de meditacions metafísiques de René Descartes. En aquest text ens està explicant la seva teoria sobre el dualisme antropològic. Ens explica que Déu a creat dues substàncies, és a dir dues coses que no necessiten res més per existir, i aquestes són la substància pensant (el jo) i la substància extensa (els cossos). L’anomena substàncies ja que es poden obtenir una idea clara i distinta de cadascuna d’elles. Són dues substàncies independents i diferents però no les podem conèixer tal com són, només podem conèixer els seus atributs. Podem comparar aquest dualisme de substàncies amb el dualisme platònic, 

També respon a la pregunta què som, dient que som quelcom que pensa, ja que tot i que sent racionalista dubti de tot, no puc dubtar del fet que puc dubtar i si dubto vol dir que penso i si penso és que sóc. Per tant d’aquí afirma l’existència del jo (subjecte) i esdevé el centre de tot. Tot i aquesta resposta Descartes afirma que no hi ha resposta a la pregunta que sóc exactament, dient que només sé que penso, per tant, sóc una cosa que pensa ‘’res cogitans’’. Encara que les coses que penso no siguin res el que és cert és que les penso.