CARTA A MENECEU

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text d’Epicur explica que mai és massa tard o d’hora per filosofar, ja que

tothom ho hauria de fer tingui l’edat que tingui. També explica que no podem

pressuposar les aparences dels Déus, ja que no podem guiar-nos del que

diuen els altres. Diu que la mort és la privació de la sensació, i que per tant no

em de tenir por d’ella. Diu que tothom té dret a viure feliç, i que per ser-ho no

em de prevenir el nostre futur, sinó que hem de gaudir el present.

Aquesta felicitat també la podem aconseguir mitjançant els plaers, però no

sempre em de rebutjar el dolor ja que em de ser jutges del que ens donarà el

triomf. La idea principal seria: no es més feliç qui més té, sinó qui menys

necessita.

TÍTOL:

Que em de fer per ser feliços?

COMENTARI:

Aquest text escrit per Epicur parla d’una sèrie de temes que ens indiquen quin

camí té la felicitat. La felicitat és allò que tothom persegueix, una virtut que ens

ho dona tot, per tant Epicur explica com podem assolir-la. Primerament parla de

la necessitat de filosofar per a tothom, joves i vells. Es incoherent dir que qui es

vell no ha de seguir filosofant, i que qui és jove encara no ho pot fer, ja que no

podem dir que la felicitat no esta a l’abast de tothom. Tothom té dret a filosofar,

per tant tothom pot ser feliç.

Podem parlar de la divinitat com a ésser feliç, però no podem pressuposar

l’aparença d’aquest, ja que totes les qualitats atribuïdes per els altres no són

certes. Per això podem dir que Epicur intenta separar-se de l’opinió dels altres,

no vol enganxar-se a la massa, vol anar a la realitat. En conclusió a això podem

dir que no ens em de deixar emportar per les creences dels altres, no ens

podem conformar amb això, sinó que com deia al principi de la carta em de

filosofar per trobar la nostra pròpia opinió i portar-la endavant. Em de separar la

definició de saber i opinió, no em d’atribuir afirmacions a fets desconeguts.

Un altre tema que tracta en aquest text és la mort. Explica que no em de tenir

por d’ella, perquè només tindrà por aquell que durant la vida pensa en ella. No

pots pensar en com t’influirà la mor en la vida, ja que aquesta durant la teva

existència no hi és, llavors és no-ésser i com deia Parmènides el no-ésser és

allò que no es pot pensar. En resum, la mort no ens afecta, m’entres estem vius

no existeix, només és un dit. Dins d’aquest tema podem introduir una altre idea

que explica més endavant; el futur. Diu que el nostre futur ens pertany

moderadament, ja que ens afectarà a nosaltres però de cap manera el podem

controlar, per tant l’hem de deixar que segueixi el seu camí sense pensar quin

serà el destí. Em de gaudir del present (Carpe Diem).

També explica que tot l’ésser humà es mogut per una sèrie de desitjos, on

aquests es poden dividir en dos: els naturals i els vans. Per a Epicur els

desitjos de la vanitat són els que es refereixen a l'ambició, a la voluntat de

poder, a l'egoisme, és a dir a allò innecessari. En canvi els naturals

corresponen a la vida immediata, són tots de caire físic.

Si ens basem en el plaer com a principal desig per aconseguir una vida feliç,

ens referim al no dolor i no al fet de gaudir alguna cosa. Tot plaer natural és un

bé, però no per aquest fet tots els plaers comporten un bé, ja que tenir un plaer

pot comportar un mal conseqüent, de la mateixa manera que no tots els

sofriments són dolents, perquè aquests poden comportar un triomf final. Per

tant em de saber jutjar davant del que se’ns presenta tot mirant les

conseqüències i els avantatges futurs.

També em de fer una moderació del plaer, ja que de l’abundància no s’extreu

de la felicitat, sinó d’aquell que gaudeix d’una manera més plena allò que té i

no busca coses innecessàries. Llavors podem dir que el plaer és causat per el

judici encertat del seny, ja qui és ell qui decideix.

En conclusió a aquests text puc dir que el secret de la felicitat és troba en reduir

les necessitats i no buscar més enllà dels desitjos naturals.

COMPARACIÓ:

Podem comparar el contingut d’aquest text amb el pensament dels estoics. Els

estoïcs tendeixen a menysprear el plaer corporal, en canvi Epicur diu que el

cos és l’únic que tenim i l’hem de mantenir feliç donant-li una sèrie de plaers

moderats. Per a Epicur el plaer i el dolor no són principis organitzadors de la

vida humana, perquè la vida humana és el producte accidental d'una

determinada organització dels àtoms. Més aviat, al contrari, plaer i dolor són

fins i conseqüències. El criteri del bé i del mal és el pathos. Si obrem com cal

podrem estalviar-nos el dolor i aconseguir plaer.

Apart d’aquesta gran diferència també hi trobem una semblança entre aquests.

Els dos fan un rebuig del pensament de les masses, ja que volen allunyar-se de

les creences de les persones que tot ignorant els temes parlen d’ells. Una altre

semblança és que

l'estoic viu d'acord amb una mena de déu còsmic,

impersonal, mentre que l'epicuri desterra els déus i els situa fora de l'abast dels

homes.