El show de Truman

Tweets:

Conclusió:

Aquesta pel·lícula et fa reflexionar sobre la realitat de tot allò que observem dia a dia, això no vol dir que tot el que veiem sigui fals, però potser no tot és cert. Truman era una persona que no donava importància a la realitat del seu món, fins que un dia es va assabentar de la seva falsedat, i va començar a plantejar-se una sèrie de preguntes que li van conduir a un mon veritable. Com he dit en el tweet 9, crec que podem comparar aquesta pel·lícula amb el mite de la caverna, col·locant a Truman com aquella persona que esta presonera en un muntatge creat per la humanitat en el qual té por de sortir, però més endavant es capaç d'enfrontar-se contra aquesta irrealitat trencant aquestes cadenes.

Actualment podem dir d'alguna manera que estem vivint una cosa semblant, ja que la televisió, les xarxes socials... Ens aporten molta informació que no sempre la podem aprovar com a certa, igual amb tot el que escoltava Truman per la radio, diaris...Tota la informació que ell rebia estava manipulada.

Per últim m'agradaria comentar l'actitud de Christof. Crec que és un home cruel, ja que només pensava en atreure audiència mitjançant imatges molt intimes d'una persona. No es pot invadir la vida d'una persona i menys per un programa de televisió, em de respectar la vida de cada persona i continuar amb la nostre.

El show de Truman és una gran pel·lícula que ajuda a pensar i a intentar veure el món amb altres ulls sent més crítics amb allò que ens trobem a la vida.

Concepció de ciència per Lakatos

Aquí os deixo un vídeo de youtbe força interessant on explica de manera molt clara la concepció de ciència per Lakatos:

IDEES PRINCIPAL I TÍTOL PÀGINA 92

Karl Popper

 (Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filósofo austriaco. Estudió filosofía en la Universidad de Viena y ejerció más tarde la docencia en la de Canterbury (1937-1945) y en la London School of Economics de Londres (1949-1969).

Encara que proper a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va dur a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Per Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits diferents al de la ciència.

També va dirigir les seves crítiques cap al verificacionisme que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica.

Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la recerca científica (1934), on va establir també un criteri per partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

Verificabilitat i falsibitat

Adaptat de Karl Popper,

La lógica de la investigación científica

Títol proposat:

Com ha de ser un enunciat científic?

Idees principals:

- Podem diferenciar la ciència de la pseudociència mitjançant la falsabilitat dels sistemes.

- Tots els enunciats tenen una asimetria entre la verificació i la falsació.

- A partir d'enunciats universals arribem a enunciats singulars que poden estar en contra d'aquests.

- No tots els enunciats que es poden refutar són científics, però tots els enunciar científics es poden refutar.

- Cada vegada aprenem més gracies als errors que fem.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 43

Veritat, realitat, concordança

Adaptat de Martin Heidegger,
De la esencia de la verdad

Títol proposat:

Veritat com a certesa

Aquest text defineix veritat com allò que fa cert una cosa que és certa. Entén la veritat com a realitat, és a dir, que no és fals. Diu que el que és cert és real, concordança amb el que jo penso i l'essència de l'objecte, però en canvi el que és fals és només una aparença del que és cert, i per tant és irreal, no existeix. Diu que no només és real i veritable l'ésser, sinó que també podem dir que són certs o falsos els nostres enunciats, dir sobre el món. Si aquests concorden amb l'objecte podem afirma que l'enunciat és cert. Si no existís la veritat, el que és sincer, no hi hauria realitat.

COMPARACIÓ: IDEALISME I REALISME

Tots dos són models explicatius del coneixement.

L'idealisme dona èmfasi al subjecte i explica que per poder arribar al coneixement necessitem la nostra subjectivitat, i no la de l'objecte tal com és, llavors diem que l'objecte depèn del subjecte. També diu que quan mirem l'objecte el primer que veiem no és la realitat sinó unes idees que ens fem mentalment. Aquest model es qüestiona l'existència del món. El coneixement es basa en l'organització de totes les dades donades per la realitat. Uns filòsofs que defensaven aquest model són Kant i Hegel.

En canvi el realisme, dona èmfasi a l'objecte i explica que la realitat existeix i la podem arribar a conèixer tal com és, amb la seva essència. Diu que quan veiem un objecte el primer que veiem és la realitat. Aquest model és deixa emportar per els òrgans dels sentits. Es suposa l'existència del món. Un filosof que defensava aquest model és Aristòtil.

Si tingues que decidir-me entre aquest dos models, jo crec que sóc realista, perquè penso que una cosa que estic veient existeix, és real. Si tot el que veiessis no fos real, llavors les persones que m'envolten tampoc ho serien i seria una mica estrany. Llavors penso que cadascú té la seva manera de veure la realitat, i mitjançant les seves perspectives construeixen un món real.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 40

José Ortega i Gasset

Nascut en una família madrilenya acomodada pertanyent al cercle de l'alta burgesia de la capital, entre 1891 i 1897 estudiaria en el Col·legi jesuïta Sant Estanislao de Kostka a Màlaga. El seu avi matern gallec, Eduardo Gasset i Artime, havia fundat el periòdic L'Imparcial, que més tard el seu pare, José Ortega Munilla, passaria a dirigir.

Així, cal destacar que Ortega i Gasset es crio en un ambient culte, molt vinculat al món del periodisme i la política.

Doctor en Filosofia de la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Els terrors de l'any mil.

De retorn a Espanya és nomenat professor numerari de psicologia, lògica i ètica de l'Escola Superior de Magisteri de Madrid (1909), i a l'octubre de 1910 gana per oposició la càtedra de metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón.

Després de casar-se amb Rosa Spottorno, en 1914 neix a Madrid la seva filla, Soledad Ortega Spottorno, qui en 1978 va crear la Fundació José Ortega i Gasset, de la qual serà la seva presidenta d'honor. En 1918 va néixer el seu fill José Ortega Spottorno, que serà enginyer agrònom.

Col·laborador del diari El Sol des de 1917, on publica dues obres importants: Espanya invertebrada i La rebel·lió de les masses. En 1923 funda la Revista d'Occident, sent el seu director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promourà la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques en noms tals com: Oswald Spengler, Johan Huizinga,Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell i uns altres.

Durant la II República és triat diputat per la província de León amb l'Agrupació al Servei de la República.

Entre aquests «cartutxos detonants» va destacar dos, la forma com s'havia resolt la qüestió regional («Si la Constitució crea per descomptat l'organització d'Espanya en regions, ja no serà l'Espanya una, qui es trobi cara a cara de dues o tres regions indóciles, sinó que seran les regions entre si els qui es enfronten, podent d'aquesta sort cernirse majestuós sobre les seves diferències el Poder nacional, integral, estatal i únic sobirà. En el seu article Quant al pacifisme, escrit ja en l'exili, es refereix Ortega a aquest episodi.


Veritat i perspectiva

Adaptat per José Ortega y Gasset,
El tema de nuestro tiempo

Aquest text parla de que cadascú de nosaltres tenim diferents maneres de veure les coses de la realitat. Però aicò no vol dir que uns punts de vista siguin millors que d'altres, sinò que tots són correctes. La realitat no es pot descobrir perquè sempre estarà sotmesa a la perspectiva que li doni una persona i la que organitza la realitat.En conclussió totes aquestes perspectives formen l'univers, i cadascuna de les maneres de veure les coses són microcosmos.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 38

Opinió, creença, saber

Adaptat d'Immanuel Kant,Crítica de la raó pura

Títol proposat: 



Convicció i persuasió

Aquest text anomena convicció a allò que convenç, és a dir, que es acceptat com a cert per tothom. En canvi, la persuasió és allò que no convenç a tothom, que només ho trobes cert tu, és subjectiva. Poden haver tres graus: opinió que és allò que ho trobes cert, però sense estar segur, és a dir, ni tu ni els altres ho tenen que trobar necessàriament cert. En canvi, si tu estas segur de la seva certesa, però no en tens arguments per afirmar-ho, la qual cosa només serà subjectiva s'anomena creença. I si tots amb una sèrie d'arguments comprovem que allò és cert s'anomena saber.

Llavors diem que tot allò que ens convenç a nosaltres mateixos gràcies a unes demostracions s'anomena convicció, i el que ens convenç a tothom es diu objectiva certesa.

REPASEM TEMA 1

Defineix:

  1)Saber vulgar: És un saber que es basa en l'experiència de la vida quotidiana. Tothom el té, consisteix en saber el que però no el perquè.

2)Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explica el perquè els fets són d'aquesta manera. Por ser metòdic, hipotètic, crític.

 3) Tècnica: Saber com fer certes activitats, persegueix el control de la natura i interactua amb la ciència.

4) Ciència (definició antiga): Coneixement racional. Tipus de coneixement universal i necessari produït per deducció a partir de principis.

5) Mètode: Manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

 6) Sil·logisme: Raonament deductiu presentat per Aristòtil, que partint de premisses arribem a una conclusió.

7) Anxioma: Principis fonamentals indemostrables en el sistema deductiu.

 8) Inducció completa: Tipus de raonament que parteix del coneixement individual de tots els casos que tenen lloc en un àmbit.

9) Mètode hipoteticodeductiu: Mètode complet de les ciències naturals que s'estructura en enunciats protocol·laris, lleis i teories.

 10) Hipòtesi: subscripció provisional no verificada.

 11) Falsació: És un pas del mètode hipoteticodeductiu que apareix quan una hipòtesi no es acceptada.

 12) Comprensió: Apareix en le mètode de les ciències socials. Consisteix a captar-ne el sentit, situant-nos dins dels fets.

 13) Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar les forces sobrehumanes mitjançant fets.

14) mètode empiricoracional: Parteix de dos fonts de coneixement , els sentits i l'enteniment.

15) Cogito: Primera veritat segons Descartes que s'identifica com el jo o subjecte pensant.

16) Revolució del coneixement: Kant intenta explicar el nostre saber canviant de perspectiva: ho fa des del subjecte.

17) Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçades amb formes de vida.

18) Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes a la comprensió.

19) Lògica: Ciència preparatòria que estudia les regles del pensar.

20) Ontologia: Part de la filosofia que estudia l'ésser.

ACTIVITATS PÀGINA 31

1) Com justificaries que l’afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D’entre els citats més avall, qui diries que és savi?

El fet de que quan sabem més, sabem que encara ens falten moltes coses per saber. La saviesa consisteix a un conjunt de coneixements que anem guanyant al llarg de la vida.

a) Un científic, premi Nobel de la seva especialitat.

b) Una vella que ha acumular molta experiència en la seva llarga vida.

c) Un artista, reconegut pels millors crítics del món.

d) Un persona que ha estudiar tres carreres amb les millors les qualificacions.

e) Una persona feliç.

Jo crec que la última, perquè de certa manera ha trobat com tenir la felicitat, perquè qualsevol dels demès potser no tenen felicitat.

2) Dels següents fragments de converses, indica quins mantenen actituds cientifístes i quines no.

- ANDREU. Aquesta explicació no em serveix, potser aquesta persona és tan altruista perquè els seus gens ho determinen.

-SÒNIA. Ets un reduccionista; si la ciència no et confirma les coses, tu no les admets.

-ANDREU. Mira, Sònia, tens raó. Com que no està demostrat científicament que Déu existeixi, per mi no té sentit que una persona se'n vagi a Ruanda i lliuri allà la seva vida per Déu.

El personatge que manté una actitud cientifísta és l'Andreu.

3) Quins són els arguments deductius? Quins són inductius?

-Si la Marta volgés sortir amb en Joan, aleshores li marxarien tots els mals. A en Joan no li han marxat tots els mals. Per tant, la Marta no ha acceptat sortir amb en Joan. És deductiu perquè arriba a una conclusió certa.

-Si l'animal A, l'animal B i l'animal C estan compostos de cèl·lules i l'animal A, l'animal B i l'animal C són gats, aleshores tots els gats estan compostos de cèl·lules. És inductiu incomplet perquè no han mirat tots els gats que existeixen.

-El fet que tots els corbs observats fins a la data siguin negres implica que tots els corbs són negres. És inductiu complet perquè han observat tots el corbs indicats.

6) Relaciona cadascuna de les afirmacions següents amb els mètodes filosòfics estudiats.

- Res passa sense raó. Mètode racionalista.

- És important aclarir el significat de les paraules: aquest és el veritable problema de la filosofia. Mètode analiticolingüístic.

- Les idees que provenen dels sentits són confoses i enganyoses; en canvi, les que provenen de l’intel·lecte són clares i evidents. Mètode racionalista.

- La ment és un paper en blanc; sense l’experiència sensible aquest paper mai nio diria res. Mètode empirista.

- Si no comprenem el sentit de l’acció, no ens farem càrrec del que ha passat. Mètode empiricoracional.

- Per entendre les coses cal conèixer-ne el context cultural. Mètode hermenèutic.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 28

Ludwig Josef Johann Wittgenstein

(26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) va ser un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947.És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle XX: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens, i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions Filosòfiques (1953) ha estat considerada com el llibre més important de la filosofia del segle XX.

Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els seus mobles per cobrir les despeses quan treballava en el seu Tractatus. Com deia:

<< Revolution wird der sein, der sich selbst revolutionieren kann. (Revolucionari serà aquell que es pot revolucionar a si mateix.) >>

L'objecte de la filosofia

Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus

Títol proposat:

La filosofia com ajuda del pensament

Aquest text explica que l'objectiu de la filosofia és aclarir la serie de preguntes que ens fem dia dia, mitjançant el nostre propi pensament, llavors podem dir que la filosofia és una activitat. Totes les respostes filosòfiques que obtenim davant de les nostres preguntes no són teòrics ni definicions, sinó aclariments del nostre pensament.

La primer frase diu que la filosofia és la resposta lògica que ens fem a l'hora de plantejar-nos un pensament, és a dir, que té sentit. En aquest text en concret utilitza el mètode analiticolingüístic, perquè analitza el llenguatge amb un anàlisi formal ja que explica que ho demostra la ciència i la filosofia ho clara.

COMPARACIÓ DEL MÈTODE EMPIRISTA I EL RACIONALISTA

El mètode empirista parteix de l'experiència sobre la raó. És empirista tota filosofia segons la qual l'origen i el Valor dels nostres coneixements depenen de l'experiència sensible i per tant es serveix del mètode inductiu. Afirme que res és innat, és a dir que tot és après. Uns autors a destacar en aquest són J.Locke i D.Hume (segles XVII i XVIII)

En canvi el mètode racionalista afirma la raó sobre l'experiència. La raó ens pot donar seguretat de que els coneixements són certs per dos motius: Perquè diu que no tot és adquirit (Leibniz), i perquè entre les nostres idees les que estan més clares i certes són les que provenen de la raó. Utilitza tant el mètode inductiu com el deductiu. Uns autors a destacar són R.Descartes, B. Spinoza i G.W. Leibniz (segles XVII i XVIII)

Una cosa en comú que puc dir d'aquests dos mètodes és que miren d'esbrinar d'on sorgeix el nostre saber.

ACTIVITAT PÀGINA 25

El mite de la caverna

Adaptat de Plató, República, llibre VII

Els símbols que apareixen en aquest text són els següents:
Els dos homes lligats representen la societat, que no podem arribar a veure la realitat, perquè nomes veiem les ombres que representen aparences de la realitat. Aquesta realitat nomes la podem conèixer trencant les cadenes que ens fan presoners del que és aparent.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 21

Hipòtesi, llei i teoria

Adaptat de F.Pizzarro,

Aprender a razonar.

Títol proposat: 
De la hipòtesi a la teoria.

Aquest text explica que tot parteix d'una hipòtesis; afirmacions que encara no s'han verificat i que no poden ser contradictòries. Quan aquestes afirmacions passen per un procés d'experimentació o observació i se'n pot donar validesa, podem dir que és un bona hipòtesi, i pot passar a ser una llei científica, i quan aquestes s'organitzen arriben a la teoria científica. Al final del text relaciona aquests processos amb l'estructura d'un arbre.

ACTIVITAT INICIAL, QUÈ SAPS DE FILOSOFIA

1) Defineix en 3 línies què és la filosofia.
És la ciència que estudia el perquè de les coses.

2) Quins temes tracta?
Tracta temes com la vida, la mort, la llibertat, els humans, els fets, la moral, la societat i la ciutadania.

3) Qui era Sòcrates? Què en saps?
Era un filosof grec.

4) Quan va aparèixer el pensament occidental? A on?
segle VII-VIII, a Grècia de L'Àsia menor.

5) Per què existim?
Per formar part de la humanitat.

6) Per què existeix la política?
Per organitzar la societat.

7) Creus que ets un bon ciutadà?
Si, perquè respecto als demès.

8) Esmenta 5 filòsofs.
Aristòtil, Descartes, Nietzsche, Plató i Sartre.

9) Què opines de les altres cultures?
Que són respectables.

10) Què és la bellesa?
Percepció, judici.