COMENTARI DE TEXT PÀGINA 40

José Ortega i Gasset

Nascut en una família madrilenya acomodada pertanyent al cercle de l'alta burgesia de la capital, entre 1891 i 1897 estudiaria en el Col·legi jesuïta Sant Estanislao de Kostka a Màlaga. El seu avi matern gallec, Eduardo Gasset i Artime, havia fundat el periòdic L'Imparcial, que més tard el seu pare, José Ortega Munilla, passaria a dirigir.

Així, cal destacar que Ortega i Gasset es crio en un ambient culte, molt vinculat al món del periodisme i la política.

Doctor en Filosofia de la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Els terrors de l'any mil.

De retorn a Espanya és nomenat professor numerari de psicologia, lògica i ètica de l'Escola Superior de Magisteri de Madrid (1909), i a l'octubre de 1910 gana per oposició la càtedra de metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón.

Després de casar-se amb Rosa Spottorno, en 1914 neix a Madrid la seva filla, Soledad Ortega Spottorno, qui en 1978 va crear la Fundació José Ortega i Gasset, de la qual serà la seva presidenta d'honor. En 1918 va néixer el seu fill José Ortega Spottorno, que serà enginyer agrònom.

Col·laborador del diari El Sol des de 1917, on publica dues obres importants: Espanya invertebrada i La rebel·lió de les masses. En 1923 funda la Revista d'Occident, sent el seu director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promourà la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques en noms tals com: Oswald Spengler, Johan Huizinga,Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell i uns altres.

Durant la II República és triat diputat per la província de León amb l'Agrupació al Servei de la República.

Entre aquests «cartutxos detonants» va destacar dos, la forma com s'havia resolt la qüestió regional («Si la Constitució crea per descomptat l'organització d'Espanya en regions, ja no serà l'Espanya una, qui es trobi cara a cara de dues o tres regions indóciles, sinó que seran les regions entre si els qui es enfronten, podent d'aquesta sort cernirse majestuós sobre les seves diferències el Poder nacional, integral, estatal i únic sobirà. En el seu article Quant al pacifisme, escrit ja en l'exili, es refereix Ortega a aquest episodi.


Veritat i perspectiva

Adaptat per José Ortega y Gasset,
El tema de nuestro tiempo

Aquest text parla de que cadascú de nosaltres tenim diferents maneres de veure les coses de la realitat. Però aicò no vol dir que uns punts de vista siguin millors que d'altres, sinò que tots són correctes. La realitat no es pot descobrir perquè sempre estarà sotmesa a la perspectiva que li doni una persona i la que organitza la realitat.En conclussió totes aquestes perspectives formen l'univers, i cadascuna de les maneres de veure les coses són microcosmos.