Tots dos són models explicatius del coneixement.
L'idealisme dona èmfasi al subjecte i explica que per poder arribar al coneixement necessitem la nostra subjectivitat, i no la de l'objecte tal com és, llavors diem que l'objecte depèn del subjecte. També diu que quan mirem l'objecte el primer que veiem no és la realitat sinó unes idees que ens fem mentalment. Aquest model es qüestiona l'existència del món. El coneixement es basa en l'organització de totes les dades donades per la realitat. Uns filòsofs que defensaven aquest model són Kant i Hegel.
En canvi el realisme, dona èmfasi a l'objecte i explica que la realitat existeix i la podem arribar a conèixer tal com és, amb la seva essència. Diu que quan veiem un objecte el primer que veiem és la realitat. Aquest model és deixa emportar per els òrgans dels sentits. Es suposa l'existència del món. Un filosof que defensava aquest model és Aristòtil.
Si tingues que decidir-me entre aquest dos models, jo crec que sóc realista, perquè penso que una cosa que estic veient existeix, és real. Si tot el que veiessis no fos real, llavors les persones que m'envolten tampoc ho serien i seria una mica estrany. Llavors penso que cadascú té la seva manera de veure la realitat, i mitjançant les seves perspectives construeixen un món real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario