IDEES PRINCIPAL I TÍTOL PÀGINA 92

Karl Popper

 (Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filósofo austriaco. Estudió filosofía en la Universidad de Viena y ejerció más tarde la docencia en la de Canterbury (1937-1945) y en la London School of Economics de Londres (1949-1969).

Encara que proper a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va dur a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Per Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits diferents al de la ciència.

També va dirigir les seves crítiques cap al verificacionisme que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica.

Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la recerca científica (1934), on va establir també un criteri per partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

Verificabilitat i falsibitat

Adaptat de Karl Popper,

La lógica de la investigación científica

Títol proposat:

Com ha de ser un enunciat científic?

Idees principals:

- Podem diferenciar la ciència de la pseudociència mitjançant la falsabilitat dels sistemes.

- Tots els enunciats tenen una asimetria entre la verificació i la falsació.

- A partir d'enunciats universals arribem a enunciats singulars que poden estar en contra d'aquests.

- No tots els enunciats que es poden refutar són científics, però tots els enunciar científics es poden refutar.

- Cada vegada aprenem més gracies als errors que fem.