IDEES PRINCIPALS:
Aquest text de David Hume explica que no és
possible que la substància s’identifiqui amb el jo, ja que la substància esta
en constant moviment, i per tant al passar un temps deixariem de ser nosaltres
mateixos. Per tant explica que no hi ha unió entre el jo i la
substància. També diu que no existeix la substància i la idea del jo ja que no
les podem percibir. No em puc captar a mi mateix sinó tan sols puc captar les
meves percepcions.
TÍTOL PROPOSAT:
Existeix el jo com a substància?
COMENTARI:
Aquest text forma part del Tractat de la naturalesa humana. Explica
que no hia unió entre el jo i la substància, ja que nosaltres anem canviant.
Explica que per a que la idea de substància fos vàlida hauria de provenir d’una
impressió però aquesta no prové, perque no la he percebut, per tant Hume afirma
que no existeix (Jo no puc captar la substància). Hume no només rebutja la idea
de substància sinó que també la del jo (substància pensant), ja que el jo no és
més que un conjunt de percepcions que la imaginació uneix. Tampoc hi ha cap impressió
única i invariable que ens porti a la idea del jo.
Explica que no em puc captar a mi mateix sinó
que tan sols puc captar les meves percepcions.
Podem comparar aquesta concepció de substància
de Hume amb la d’Aristòtil que diu que la substància és allò capaç d’existir
per si mateix de tal manera que no necessita res més per existir. Aristòtil diu
que el món sensible esta format per substàncies i que aquestes estan sotmeses a
canvis però les seves essències es mantenen estables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario