Text 2: “Els contraris s’harmonitzen, i, de la diversitat,
en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”
(frag. 8 D-K)
Text 4: “Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”
(frag. 49 D-K)
Text 8: “La guerra és el pare i el rei de totes les coses;
els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa
esclaus, els altres els fa lliures.” (frag. 53 D-K)
Idees principals:
En aquest text d’Heràclit explica que els contraris formen
l’ordre dels cosmos. Considera que tot es troba en un constant canvi, tot
flueix i res no es manté, per això es pot considerar el filòsof del canvi. La
realitat es desenvolupa atravès de la lluita entre contraris.
Comentari:
El que expliquen aquests fragments d’Heràclit és que l’ordre
del món; el cosmos, es desenvolupa mitjançant una lluita entre contraris, com
per exemple la lluita entre el Sol i la Lluna. Afirma que en un món sense
contraris no hi hauria una realitat, ja que aquests contraris són necessaris
entre ells. Un altre concepte que explica és el canvi, (en el text 4) on la
realitat és tot allò que succeeix, que s'esdevé, que passa. En la realitat no
hi ha res d'estable, tot varia, es mou, neix i mor. Tot i aquest canvi Heràclit
afirma que hi ha una cosa que no canvia dins d’aquest, el logos (raó
universal). Aquesta raó ens ensenya la llei que regeix el canvi: el moviment és
el resultat de l’oposició entre contraris. L'oposició constant de contraris
genera el moviment constant. Per això diu que el moviment és la unitat dels
contraris. Per exemple: el moviment de la fletxa és la resultant de l'oposició
entre l'arc i la corda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario