martes, 29 de octubre de 2013

ANAXAGORES




Filòsof i naturalista grec presocràtic. Va néixer en Clazómenas, prop d’Esmirna, cap al 500 a.C., encara que va passar trenta anys a Atenes, i és probable que es degui a ell la introducció de la filosofia en aquesta ciutat, destinada a convertir-se posteriorment en gran centre cultural i filosòfic. La seva obra física, Sobre la natura (en grec, B,D  NbF,TH), apareguda al voltant de l’any 467 a.C., i de la qual es conserven diversos fragments significatius, està escrita en prosa, seguint la tradició iniciada pels milesis. De família rica, Anaxàgores va renunciar a la seva herència, no interessant-se pels béns materials per dedicar-se per complet a l’estudi de la natura.

Acceptava les tesis eleàtiques de Parmènides i de Zenó d’Elea, i, com ells, pensava que la generació i la desaparició no són -en sentit estricte- possibles en la physis, ni és possible el buit. És a dir, des del punt de vista de la globalitat de la natura, no pot donar-se el naixement (adveniment en ser) ni la mort (deixar de ser). En el conjunt de la physis només es donen barreges (synkrisis) i disgregacions (diakrisis), però no és possible la desaparició o la mort absoluta (el no ser), ni la generació absoluta (l’arribar a ser), ja que el no ser és impossible. Així, tot sorgeix com a fruit de les barreges, i tot acabament és una mera disgregació. «Els grecs -diu Anaxàgores-, tenen una concepció errònia del néixer i del morir. Res neix ni mor, sinó que hi ha barreja i separació de les coses que existeixen. Així, hauria de anomenar-se, amb propietat, a la generació, barreja, i, a l’extinció, separació». També Empèdocles havia assenyalat que, per poder explicar la diversitat i el canvi de les coses en la natura, calia afirmar l’existència de diversos principis o elements, que segons ell eren quatre: l’aire, l’aigua, la terra i el foc. Però, tal com diu Aristòtil (veure cita), Anaxàgores no podia acceptar que només quatre elements poguessin donar explicació de la diversitat d’allò existent, i va mantenir que hi ha tants elements com substàncies diferents existeixen. D’aquesta manera afirmava que hi ha un nombre infinit d’elements, als que va anomenar llavors (spérmata) extremadament petites, encara que infinitament divisibles (que Aristòtil va anomenar homeomeries). Aquesta idea segons la qual la realitat visible està composta per l'agregació de llavors no visibles per la seva extremada petitesa, l’expressa Anaxàgores de la manera següent: «els fenòmens són una manifestació d'allò invisible».

No hay comentarios:

Publicar un comentario