ANAXIMENES

Deixeble de Anaximandre (586-525), nascut possiblement a Milet, va prosseguir amb l'intent del seu mestre i de Tales de buscar el principi de la naturalesa física.

Sembla que també va escriure una obra titulada "Sobre la naturalesa", escrita en una prosa d'estil molt senzill, on es defensa que aquest principi es trobava en l'aire, i no en l'aigua.

Aquesta volta a un element determinat suposa, segons alguns, una reculada en el nivell d'explicació filosòfica ja que no es tracta d'un principi tan abstracte com el de Anaximandre, si ben Anaxímenes li atribueix a aquest aire primordial les característiques de infinitut i de moviment perpetu pròpies del ápeiron.

Anaxímenes, d'altra banda, sí que avança en intentar detallar el procés per mitjà del com l'aire es transforma en qualsevol altra cosa. Així, afirma que, de l'aire, en evaporar-se, sorgeix l'aigua, i dels núvols sorgeix el foc (rajos).

Aquest aire és també el "ànima" dels homes (psique etimològicament va significar primerament "bufo d'aire" i posteriorment "vida").

Aquest aire és el fonament últim de l'home i de tot el cosmos físic, no només en sentit material, doncs sobre l'aire es troba suspesa la Terra, sinó en un sentit vital, com es pot deduir de les seves paraules: "Tal com la nostra ànima, que és aire, ens sosté, així el bufo i l'aire circumden el món sencer"