VALORACIÓ PERSONAL

Durant aquests dos cursos em pogut descobrir molts pensaments plantejats des de diferents punts de vista, és a dir, em entrat en la ment de molts filòsofs i em pogut decidir quin era per nosaltres el més encertat. Penso que aquesta assignatura ens ha ajudat molt a pensar sobre aquelles coses que potser tot i trobar-les en la nostra vida diària, mai ens hauríem preguntat qüestions sobre elles, i això és un efecte positiu per a tots nosaltres.

També em tractat d’entendre tots aquells pensaments que potser inicialment no hi estàvem d’acord, i desprès em pogut veure les seves bases i em pensat el contrari. Per aquest motiu penso que és una assignatura que ens ajuda a veure que no només hi ha una concepció de la vida i que em de respectar les opinions que no estan a favor nostre.

Ha estat una assignatura molt dinàmica, ja que no només em fet les típiques activitats, sinó que em pogut utilitzar un bloc per opinar sobre tots els pensaments dels filòsofs, i em utilitzat el twitter com una eina de filosofia.

Finalment m’agradaria dir que tot i que al principi la filosofia no m’agradava molt, ara puc dir que sí que m’agrada i que fins i tot he pogut gaudir a l’hora de fer alguns exàmens encara que la nota no fos excel·lent. Gràcies a aquests dos anys he après a valorar la filosofia i a entendre-la amb totes les visions diferents.

COMENTARI TEXT JOHN STUART MILL

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Stuart Mill explica que les persones que viuen en una societat han de mirar pel bé comú i no pas pel bé individual, ja que segons Mill, les persones han de realitzar les seves accions mirant que no perjudiquin a la societat.  Per tant es tracta de mantenir una ofensiva contra l’absolutisme, amb la consegüent defensa del pluralisme social corresponent al valor de la llibertat de l’individu.

TÍTOL PROPOSAT:

Què comporta la vida en societat?

COMENTARI:

Aquest text de John Stuart Mill explica que les persones lluiten per un bé comú, és a dir, un benefici per a tota la societat. Diu que per poder dur una societat ideal s’ha d’emprar l’ utilitarisme, ja que s’aconsegueix la màxima felicitat per al major nombre de persones, donant així un govern col·lectiu i no pas individualista.

Mill explica que per molt que una persona no vulgui estar en societat no ho pot fer, ja que estem lligats a ella, perquè qualsevol acció que féssim perjudicaria a la societat. Per tant cap persona pot ser una illa dins d’una societat. Perquè una cosa es ser extravagant i una altre prescindir de la societat. Si el comportament d’una persona vulnera els interessos d’altres, és la societat la que té jurisdicció sobre ella, Ara bé, ni un ni molts no estan autoritzats per dir a un altre humà que deixi de fer allò que més li convingui amb vista al seu propi benefici.

Per tant ens em de basar en un model de la majoria, i tothom ha de tenir el mateix dret als propis gustos, idees i opinions.

Podem comparar el pensament d’aquest autor amb Locke, ja que tots dos es basen en el mateix principi sobre l’origen de la societat i el govern, ja que diuen que aquests apareixen per poder protegir als éssers humans després d’haver passat per el seu estat de natura, és a dir, on cada persona era lliure d’escollir les seves pròpies lleis. També coincideixen amb la regla de la majoria ja que diuen que  tot allò escollit per una minoria no es just.

COMENTARI TEXT JOHN STUART MILL

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Stuart Mill explica que per arribar a la felicitat hi trobem  diferents plaers, i hem de saber-los diferenciar, ja que poden haver plaers intel·lectuals i els plaers animals. Diu que per poder diferenciar-los em de basar-nos en  el raonament ja que ens donarà una distinció entre ells. També fa una contraposició al pensament d’Epicur ja que aquest defensa més el plaers intel·lectuals que els carnals.

TÍTOL PROPOSAT:

Distinció de plaers

COMENTARI:

Aquest text de John Stuart parla de l’ utilitarisme, és a dir, a com podem obtenir la felicitat mitjançant l’obtenció de plaers, ja que per Mill la presència de plaer significa arribar a la felicitat, per tant, tots ens movent buscant aquests plaers. L’autor fa una divisió de plaers per distingir-los, que són: els plaers intel·lectuals, propis dels éssers humans, i els plaers carnals, propis dels animals. Ell posa més importància als plaers intel·lectuals, ja que són els que ens diferencien dels animals. Diu que per poder arribar a una distinció entre ells ens cal l’ús del raonament. En canvi veiem una visió contraposada a aquest pensament ja que l’epicureisme tot i tenir les mateixes bases per arribar a la felicitat, dona més importància als plaers carnals, però Mill no hi està d’acord perquè diu que aquests no els tenen les persones que no tenen consciència, i per arribar al plaer ens cal l’ utilitat de la raó.

COMENTARI TEXT JOHN STUART MILL

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Stuart Mill ens explica en que consisteix l’utiltarisme. Diu que els nostres actes no els fem per guanyar un benefici propi sinó que ho fem per millorar la nostra convivència en la societat.  Diu que el plaer o el dolor s’extreuen de les conseqüències dels nostres actes, i que l’ésser humà es mou buscant aquesta felicitat, és a dir, buscant el plaer i evitant el dolor. Mill diu que consisteix en la felicitat comunitària.

TÍTOL PROPOSAT: 

La recerca del plaer

COMENTARI:

Aquest text de John Stuart Mill explica quines són les causes de les nostres accions, és a dir, el perquè fem una cosa o l’altre. Defineix felicitat com a plaer, i per tant, com tots volen assolir la felicitat comunitària van en busca d’aquelles accions que els hi produeixen plaer tot i mirant que als altres també. Segons Mill, els fins humans i les obligacions morals es poden reduir a factors psicològics, llavors situa aquesta moral dins dels elements observables.

Per poder fer una cosa hem de saber distingir entre allò que ens provoca dolor i allò que ens dona plaer, per tant, s’han d’establir unes bases de moralitat en les nostres accions per poder arribar a la màxima felicitat.

Podem comparar el pensament d’aquest filòsof amb el de Bentham, ja que ell donava suport a l’ utilitarisme individual, és a dir que les persones es mouen per allò que dona plaer (quantitativament i no qualitativament com deia Mill) per a ells mateixos, és a dir, no pensen en les conseqüències dels altres, ja que si una cosa es bona per a tu ho serà també per a tota la societat.

JOHN STUART MILL

selecciona tot el text

"Si pot haver-hi algun possible dubte sobre que una persona noble pugui ser més feliç a causa de la seva noblesa, la qual cosa sí no pot dubtar-se és que fa més felices als altres i que el món en general guanya immensament amb això. L'utilitarisme, per tant, només podria aconseguir els seus objectius mitjançant el cultiu general de la noblesa de les persones"

John Stuart Mill

Va néixer el 20 de maig de 1806 a Londres.

Va rebre del seu pare, James Mill, una extraordinària formació. Va estudiar grec als 3 anys, als 17 anys, va acabar cursos d'estudis avançats literatura i filosofia grega, química, botànica, psicologia i dret. A l'edat de 21 anys, va caure víctima d'una crisi emocional, que ell mateix va caracteritzar després com el resultat d'una pèrdua de l'entusiasme per les metes que es va marcar. Després de diversos anys de descans, va aconseguir reiniciar la seva carrera.

Als 25 anys, va conèixer a Harriet Taylor, amb qui es va casar. L'any 1822 treballa com a empleat amb el seu pare en l'oficina d'inspecció de la Companyia de les Índies. Va ser nomenat cap de l'oficina d'inspecció, ja que va ocupar fins a la dissolució de la companyia en 1858, quan es va retirar.

Va residir en Saint Véran, França, fins a 1865, quan va entrar al Parlament com a diputat per Westminster.

Autor d'obres com a Utilitarisme (1836), on sosté que el coneixement es basa en l'experiència humana. Va assenyalar que la llibertat aquesta amenaçada per la desigualtat social i per la tirania política, segons va exposar en el qual potser sigui el més famós dels seus assajos, Sobre la Llibertat (1859). Va lluitar per millorar les condicions dels treballadors. Al Parlament, va ser considerat un radical en defensar mesures com la propietat pública dels recursos naturals, la igualtat de les dones, l'educació obligatòria i el control de natalitat. La seva defensa del sufragi femení en els debats sobre el Programa de Reformes de 1867 va portar a la formació del moviment sufragista. Entre els seus nombrosos escrits destaquen Principis d'economia política (1848), Sobre l'esclavitud de les dones (1869), Autobiografia (1873) i Tres assajos sobre religió (1874).

En 1868 va tornar a França. John Stuart Mill va morir el 8 de maig de 1873 a Avinyó.

JEREMY BENTHAM

COMENTARI: PENSAMENTS SENSE CONTINGUTS SÓN BUITS, INTUÏCIONS SENSE CONCEPTES SÓN CEGUES

Aquesta frase explica que els pensaments que rebem a la nostra ment sense la seva visualització no contenen res, són buits, ja que les idees amb contingut són aquelles que provenen de l’experiència. Kant diu que el coneixement a priori, és a dir, sense les idees (el pensament) tan sols apareix amb l’experiència sinó és buit. En canvi les impressions sense conceptes no són res, ja que les sensacions són importants però per si soles no tenen sentit, necessiten una estructura.