Thomas Hobbes

Thomas Hobbes va néixer el 5 d'abril de 1588 a Malmesbury, Wiltshire. Va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (llatí: l'home és un llop per l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil Anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'home en estat de natura està inclinat a la guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes), una idea de llarga tradició posterior en l'antropologia filosòfica. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més del seu treball en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia, ètica, d'altres tipus de filosofia i teoria política.

Pensament

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Així afirma que l'home és dolent per natura (Homo homini lupus: l'home és un llop per l'home) i per això en l'estat natural l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entén per 'estat natural' aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (el pacte social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.
Així, llibertat i ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'home i cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el sobirà no signa el pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un sobirà, que no és sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que poder considerar-lo plenament liberal.