Samuel Philips Huntington, xocs de civilitzacions

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.

 

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.

Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Comentari de text 2 :

 

"La sociedad humana es «universal porque es humana, particular porque es sociedad». A veces caminamos con otros; la mayor parte del tiempo caminamos solos. Sin embargo, de la común condición humana se deriva una moralidad mínima «tenue», y «las disposiciones universales» se encuentran en todas las culturas. En vez de promover las características supuestamente universales de una civilización, los requisitos de la convivencia cultural exigen investigar lo que es común a la mayoría de civilizaciones. En un mundo de múltiples civilizaciones, la vía constructiva es renunciar al universalismo, aceptar la diversidad y buscar atributos comunes".

Títol proposat 

 

Comunitat cultural

Idees principals

 

- Hem de buscar coses en comú amb les altres cultures.
- No podem mirar la vida des d'un sol punt de vista.
-Vivim en una societat amb moltes cultures diferents.
- Hem de renunciar a l'universalisme.

 Comentari 

 

El que explica aquest text és que nosaltres vivim en una societat, és a dir,amb un grup d'èssers humans, i per poder viure en aquesta societat plena de diferents cultures hem d'acceptar la biodiversitat i renunciar a l'universalisme, ja que no tots sóm iguals ni tenim les mateixes maneres de pensar. Jo penso que la vida no es pot mirar des d'un sol punt de vista, hem de mirar fets comuns que ens relacionen amb els altres i no mirar només les diferències que ens separen, creant així una civilització constructiva. Aquest text el que preten és que no hi hagi barreres entre nosaltres.