Definicions

- Monisme materialista: Teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans (ment igual al cervell)

- Fisicalisme: Teoria que afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

- Materialisme emergentista: Teoria que consideren que el que és mental no es redueix a allò que és físic, però sí que emergeic evolutivament del que és físic.

- Dualisme platònic: Per Plató l’ésser humà que veiem en aquest món està compost de cos i ànima, però aquesta unió és un simple accident.

- Hilemorfisme: Aristòtil mantenia que l’ànima i el cos són dos principis o ingredients complementaris i inseparables d’una única realitat o substància, la de l’ésser humà.

- Dualisme cartesià: Descartes va mantenir un dualisme radical a partir dels coneixements científics del Renaixement i d’una confiança absoluta en la capacitat de la raó humana.

- Dualisme interaccionista: Tesi defensada pel neurofisiòleg John C. Eccles que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents.

- Món 2: Món dels estats mentals, entre els quals s’inclouen els estats de consciència, les disposicions i experiències psicològiques i els estats inconscients.

- Raó teòrica: raó que es refereix a esdeveniments o objectes necessaris.

- Raó pràctica: fa referència a allò que pot ser d’una altra manera.

- Raciovitalisme: es defineix com la vida com a raó.

- Acció estratègica: acció que està orientada al èxit.

- Raó comunicativa: raó que es basa en assolir l’entesa i la comprensió.

- Persona (Boeci): substancia individua de naturalesa racional.

- Personalisme: considera l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

- Existència encarnada: significa que les persones estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

- Dignitat eminent: conjunt dels ésser, la persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina ni té un preu.