Activitat doc8 pàgina 200

Dels casos següents digues qui actua per imperatius hipotètics i qui per imperatius categòrics:

- La Maria li demana un favor a en Joan. En Joan li fa pensant que en una altra ocasió la Maria l’hi tornarà.

Imperatiu hipotètic, perquè ho fa amb la finalitat de rebre alguna cosa a canvi.

- La Júlia ajuda en Lluís amb les matemàtiques per guanyar-se la seva amistat.

 Imperatiu hipotètic, perquè ho fa per aconseguir una recompensa; la seva amistat.

- El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me, perquè li ho demanant el meu pare.

 Imperatiu hipotètic, perquè no ho fa per voluntat pròpia, es manat per el ser pare.

- La Carme sempre et dóna un cop de mà, diu que se sent satisfeta ajudant la gent.

 Imperatiu categòric, perquè ho fa perquè és el seu duere

- En Ferran posa el preu just als articles que ven, perquè creu que és la seva obligació.

 Imperatiu categòric, perquè ho fa perquè és el seu deure

Epictet

Pensador grec la filosofia del qual de l'estoïcisme va ressaltar la llibertat, la moral i la humanitat. Epictet va néixer en Hierápolis, Frigia (avui a Turquia). Encara que era d'origen esclau, de jove va estudiar els escrits dels estoics i després d'aconseguir la seva llibertat va ser a ensenyar filosofia a Roma fins a l'any 90 d. de C. En aquesta data l'emperador romà Tito Flavio Domiciano, temorós dels perills que al seu semblar comportaven els ensenyaments dels estoics, va enviar a Epictet i a altres filòsofs a l'exili. Epictet es va instal·lar en Nicópolis, al sud de Epiro, on va morir.

 Els ensenyaments d'Epictet s'han conservat en dues obres compilades pel seu alumne, l'historiador i filòsof grec Flavio Arriano: Manual d'Epictet, que es conserva complet, i les Dissertacions o Diatribes, de les quals es guarden quatre dels vuit llibres que les componien. Segons aquestes obres, Epictet va estar molt interessat pel problema de la moral definir el ben. Afirmava que els humans són éssers limitats i irracionals, però que l'univers, regit per Déu a través de la raó pura, és perfecte. Com els éssers humans no poden conèixer ni controlar la seva destinació, han de deixar d'esforçar-se a aconseguir el coneixement del sentit d'aquest món i, en el seu lloc, acceptar amb pau d'esperit el fet de la seva pròpia impotència davant la destinació. Com a corol·lari d'aquesta doctrina, Epictet va mantenir que els éssers humans, han de ser tolerants amb els errors dels altres a causa de la seva pròpia debilitat.

Comentari de text pàgina 196

La llibertat interior, font de felicitat
EPITET, Manual (Enquiridió)

Títol proposat:

Podem ser lliures individualment?

Idees principals:

- Només podem dominar allò que ens pertany.
- Les coses que no ens pertanyen no ens portaran la felicitat
- La felicitat és la nostra llibertat interior, és a dir, la capacitat de moure'ns lliurement en el nostre àmbit.
- Si actuem d'una manera clara sobre el que podem dominar no experimentaràs cap prejudici.

Comentari:

Aquest text ens explica que l'únic àmbit on l'ésser humà pot ser lliure és en la seva opinió, elecció... Però en canvi hi han coses que no podem dominar, perquè som alienes a elles. Per això hem de ser conscients de l'àmbit que està per damunt de nosaltres, que aquest està sotmès al destí , i per tant no el podem definir i dominar com nosaltres vulguem. Has de considerar teu el que és teu, així no experimentaràs cap prejudici. Per poder assolir la felicitat, has de lluitar per la teva llibertat i no per la dels altres. La teva llibertat interna és la teva felicitat, tu decideixes el teu estat, els altres els seus.

<<Si no tens llibertat interior, quina altre llibertat esperas tenir?>>

La llibertat de Sartre

Aquí deixo un vídeo que he trobat a Youtube on explica el concepte llibertat a partir de Sartre bastant bé.

Activitat tweeter Jean Paul Sartre

En aquest documental vist a classe sobre Jean Paul Sartre, tots nosaltres hem pogut veure com pensava aquest filosof. Era un home molt lluitador, i mai va deixar de defensar les seves idees, encara que tothom estigues en contra d'ell, ell seguia amb elles. Defensava que tots podíem arribar a una llibertat interior, perquè tu ets qui encamina la teva vida, i pots escollir la manera d'actuar fins i tot en els situacions més dramàtiques, per això diu Sartre: '' Els covards son els que s'amaguen sota les normes''. Però davant d'això hi ha un inconvenient, perquè sempre estem sota la mirada dels altres, i això ens porta a tenir por sobre la nostre manera d'actuar, per el que pensaran els altres si fas una cosa o altre. Jo penso que té raó i que en certa manera tots estem sempre mirant el que fan els altres i a L'inrevés, la qual cosa ens determina la nostre pròpia llibertat.

Finalment crec que hem de superar aquesta por i hem de saber porta la nostre vida tal i com nosaltres ho decidim, sense cap determinació externa. La nostre llibertat és única per a nosaltres, no la podem compartir amb altres, l'hem de conservar per guiar-la a la felicitat. Nosaltres som el reflex dels nostres actes, hem de decidir amb autoritat i actuar només sota la nostra mirada.

               

Què és el bé?

Penso que el bé és allò que hem de fer, és a dir, una qualitat moral que ens porta a actuar correctament.. Crec que el bé és allò que tots perseguim, i que quan una persona actua malament, aquesta es pot haver confós amb el bé, és a dir, que ella es pensava que aquella acció li aportaria el bé.

Jo crec que el bé és subjectiu, i que cada persona pot veure el bé amb diferents punts de vista, però tot basant-se en un bé comú, on es compleixin tots els drets morals.

Canço de la llibertat

Libre-Nino Bravo

Tiene casi veinte años y ya está

cansado de soñar,

pero tras la cementera está su hogar,

su mundo, su ciudad.

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal,

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar.

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar...

...como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar...

...como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Con su amor por montera se marchó

cantando una canción,

marchaba tan feliz que escuchó

la voz que le llamó,

y tendido en el suelo se quedó

sonriendo y sin hablar,

sobre su pecho flores carmesí,

brotaban sin cesar...

Activitat pàgina 189

Un dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar. És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2.000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir uns 1.000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva dona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.

Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

(Adaptat de LAWRENCE KOHLBERG)


- Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Sí, perquè és més important salvar la vida d’una persona que treure diners.
- Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Sí, perquè és important la vida de la seva dona, a que ha estimat durant un temps. I jo crec que un mica responsable sí hi és. Perquè ha de mantenir un vincle amb aquesta persona.
- Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Sí, perquè és una persona, i durant la relació ha compartit moments, i sentiments.
- Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No, perquè no hi ha un vincle entre ells, però si que pot contribuir en ajudar a aquesta persona.
- La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
 Sí, però sempre que hi poguem.
- El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Per una part sí, perquè està robant. La gent ha de fer les seves accions tenint en compte les seves conseqüències.

Creus en el destí?

Jo no podria dir que crec, però tampoc que no hi crec. A vegades penso que les coses han de passar d'aquesta manera perquè no poden ser d'una altre, però en canvi altres vegades penso que això  no es cosa del destí sinó de les meves pròpies accions i decisions, ja que en certa manera jo encamino la meva vida.

Sincerament penso que estic més d'acord amb la segona opció, és a dir, que no crec en el destí, perquè no crec que la vida de totes les persones estigui determinada per aquest fet., el destí.

Notícia

Tres morts i 176 ferits en les explosions de la marató de Boston

 Almenys tres persones van morir i altres 176 van resultar ferides aquest dilluns en dues explosions en la línia d'arribada de la marató de Boston. Les detonacions es van produir en el centre de la ciutat i van deixar als hospitals desenes d'amputats i ferits en estat crític. Un dels tres morts és un nen de vuit anys.

La Casa Blanca va explicar que les autoritats encara estan investigant l'ocorregut, però va subratllar que les forces de seguretat estan tractant la doble explosió com "un atemptat terrorista". El president Barack Obama va evitar aquesta expressió durant la seva primera compareixença tres hores després de la massacre.

Es tracta del primer atemptat en una ciutat nord-americana des de l'11-S. En aquests 11 anys i set mesos, s'han registrat diversos intents avortats per les forces de seguretat. El més semblat a un atemptat va ser el tiroteig en una caserna al novembre de 2009, quan Nidal Hasan, comandant de l'exèrcit d'EUA i psiquiatre d'origen palestí i idees extremistes, va matar a tirs a 13 col·legues a la base militar de Fort Hood (Texas). El Congrés segueix intentant classificar l'atac com un "atemptat", però l'Administració diu que perjudicaria al judici contra Hasan.

http://www.elmundo.es/america/2013/04/15/estados_unidos/1366052942.html

Definicions

- Monisme materialista: Teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans (ment igual al cervell)

- Fisicalisme: Teoria que afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

- Materialisme emergentista: Teoria que consideren que el que és mental no es redueix a allò que és físic, però sí que emergeic evolutivament del que és físic.

- Dualisme platònic: Per Plató l’ésser humà que veiem en aquest món està compost de cos i ànima, però aquesta unió és un simple accident.

- Hilemorfisme: Aristòtil mantenia que l’ànima i el cos són dos principis o ingredients complementaris i inseparables d’una única realitat o substància, la de l’ésser humà.

- Dualisme cartesià: Descartes va mantenir un dualisme radical a partir dels coneixements científics del Renaixement i d’una confiança absoluta en la capacitat de la raó humana.

- Dualisme interaccionista: Tesi defensada pel neurofisiòleg John C. Eccles que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents.

- Món 2: Món dels estats mentals, entre els quals s’inclouen els estats de consciència, les disposicions i experiències psicològiques i els estats inconscients.

- Raó teòrica: raó que es refereix a esdeveniments o objectes necessaris.

- Raó pràctica: fa referència a allò que pot ser d’una altra manera.

- Raciovitalisme: es defineix com la vida com a raó.

- Acció estratègica: acció que està orientada al èxit.

- Raó comunicativa: raó que es basa en assolir l’entesa i la comprensió.

- Persona (Boeci): substancia individua de naturalesa racional.

- Personalisme: considera l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

- Existència encarnada: significa que les persones estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

- Dignitat eminent: conjunt dels ésser, la persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina ni té un preu.

''Estima i fes el que vulguis...'' ens diu Sant Agustí

Jo crec que aquesta frase explica que per moltes qualitats que pugui tenir una persona , si no estima no pot viure. Una persona que no té amor, no té sentiments, i una persona sense sentiments no pot conviure amb els altres. Per això penso que l'amor és necessari en aquest món, i quan una persona pot arribar a estimar, ja és capaç de fer moltes altres coses perquè ja té la confiança de l'altre persona.

Així com altres coses, estimar no és negatiu sinó tot el contrari, gràcies a ell podem tenir relacions i una vida sense Soledat.

Si una persona no estima no pot arribar a un cert nivell de relació amb els altres i per tant estarà limitat a fer determinades coses amb aquesta, però si aquesta persona estima podrà aconseguir poder fer més coses amb ella. Totes aquestes coses que es poden fer mitjançant l'estimació, sempre faran el bé.

Crec que l'amor és necessari universalment i com aquest títol una vegada estimes pots fer el que vulguis.

Comentari de text pàgina 16

 

Adaptat de WILHELM DILTHEY

 

Títol proposat

Què és la intel·ligència?

Idees principals

-  La intel·ligència  no ha aparegut en l’individu .
- La intel·ligència és un desenvolupament de l’evolució humana. 
- Voler és coneixement.
-  Només per un procés històric d’abstracció es forma el pensar, el conèixer i el saber abstractes.

Comentari

 

Aquest fragment de Wilhelm Dilthey ens explica que la intel·ligència comença a desenvolupar-se en els éssers humans quan obtenen una sèrie d'experiències, com l'autor anomena abstracció històrica. Nosaltres no naixem amb una intel·ligència desenvolupada, però tot allò que volem saber ens ajuda a desenvolupar-la, ja que mostrem un interès i busquem recursos per ampliar els nostres coneixements. El nostre pensar, coneixement i saber abstractes es formen a través d'aquesta abstracció.