COMENTARI TEXT 5 JOHN LOCKE

Títol proposat:

Negació de les idees innates

Idees principals:

En aquest text John Locke explica la seva demostració de la no existència de les idees innates, és a dir, a aquelles idees que ja neixes amb elles. Per donar validesa a la seva teoria explica que tenir idea és tenir consciència i la consciència no la pot tenir tothom ja que ni els nens ni els idiotes la disposen. Llavors explica que és impossible que un recent nascut pugui tenir consciència d’alguna idea, ja que no pot pensar, i llavors nega l’existència d’aquestes.

Comentari:

Aquest text de John Locke forma part del seu llibre de l’Assaig, concretament a la primera part: ‘’de les nocions innates’’. Dedica aquest primer llibre a refutar la doctrina de les idees innates. Explica que aquells que diuen que existeixen les idees innates estan afirmant un acord universal, però diu que això no significa que aquests acords siguin innats, ja que s’han demostrat que es poden obtenir d’una altre manera. També nega l’existència de les idees innates dient que tenir una idea implica tenir consciència, llavors és contradictori tenir idees de les quals no pots tenir consciència. Aplica aquest idea de no consciència als nens i als idiotes, Amb aquesta teoria pot arribar a la refutació del consentiment universal, i per tant a la negació de les idees innates.

Podem comparar aquest text amb la el pensament de Descartes, ja que ell afirmava l’existència de les idees innates donant com exemple la idea de Déu.

John Locke

COMPARACIÓ I CONTRAST: PLATÓ I DESCARTES

Aquests dos autors; Descartes i Plató són molt similars a l’hora de comparar-los, tot i que també presenten diferències tenen una visió molt semblant. Plató era un filòsof d’Atenes que va estar molt influenciat per Sòcrates. Els seus aspectes ontològics consistien en que les idees són la realitat, i aquestes només es podien captar a través de la raó (món intel·ligible). Deia que no pot haver coneixement en les coses sensibles, ja que estan en constant moviment. Per Plató el principi ordenador era el Demiürg (artesà) ja que agafa les idees del món intel·ligible i les aplica en la matèria, per tant, no podem dir que les coses sorgeixen del no-res, sinó que el món ha estat dissenyat per les idees (tot ha de tenir una causa).

En canvi Descartes, és un filòsof francès, també racionalista i desconfiava dels sentits. Descartes defensava que el principi creador era Déu i que aquest era una idea innata , i per tant les veritats no poden provenir de l’experiència. Diu que per arribar al coneixement es basa en el mètode cartesià, on aquest es divideix en quatre passos: evidència, anàlisi, síntesi i comprovació. Utilitza aquest mètode per descobrir la principal veritat i anar avançant fins unificar-ho tot.

Podem dir que tant Plató com Descartes són dos filòsofs racionalistes, ja que per arribar a l’universal desconfien dels sentits, dualistes, ja que els dos diuen que l’ésser està format per dues substàncies (cos i ànima). Tot i que per a Descartes el cos és una extensió i l’ànima el seu jo principal en el cervell. En canvi per Plató el cos pertanys al món sensible, on el més important és l’ànima, ja que prové del món intel·ligible.

COMENTARI DE TEXT 8: Relació entre ment i cos: Meditacions metafísiques, 6 a.

Títol proposat:

Penso, després existeixo

Idees principals:

En aquest text Descartes fa una introducció al jo interior que habita en cada cos mitjançant la seva teoria sobre el dualisme antropològic. Explica que Déu a creat dues substàncies clares i distintes i que es poden mantenir separades. També explica que aquest jo té la capacitat de pensar i com que pensa podem dir que existeix i per tant nosaltres existim.

Comentari:

Aquest text forma part del llibre de meditacions metafísiques de René Descartes. En aquest text ens està explicant la seva teoria sobre el dualisme antropològic. Ens explica que Déu a creat dues substàncies, és a dir dues coses que no necessiten res més per existir, i aquestes són la substància pensant (el jo) i la substància extensa (els cossos). L’anomena substàncies ja que es poden obtenir una idea clara i distinta de cadascuna d’elles. Són dues substàncies independents i diferents però no les podem conèixer tal com són, només podem conèixer els seus atributs. Podem comparar aquest dualisme de substàncies amb el dualisme platònic, 

També respon a la pregunta què som, dient que som quelcom que pensa, ja que tot i que sent racionalista dubti de tot, no puc dubtar del fet que puc dubtar i si dubto vol dir que penso i si penso és que sóc. Per tant d’aquí afirma l’existència del jo (subjecte) i esdevé el centre de tot. Tot i aquesta resposta Descartes afirma que no hi ha resposta a la pregunta que sóc exactament, dient que només sé que penso, per tant, sóc una cosa que pensa ‘’res cogitans’’. Encara que les coses que penso no siguin res el que és cert és que les penso.

COMENTARI TEXT 12 DESCARTES: Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

Títol proposat:

Què podem conèixer dels cossos?

Idees principals:

Aquest text de Descartes ens explica que no ens hem de deixar enganyar pels sentits, i que dins del coneixement de les coses podem arribar a saber les seves qualitats primàries d’una manera geomètrica, és a dir, amb les matemàtiques podem arribar a saber el volum d’un cos determinat. Per últim explica que no podem arribar a conèixer les coses corporals

Comentari:

Aquest text forma part del llibre de meditacions metafísiques de René Descartes. En aquest text Descartes ens mostra el seu punt de vista racionalista, ja que desconfia dels sentits a l’hora de conèixer la realitat d’un cos. Diu que només podem arribar a conèixer aquelles qualitats primàries com la temperatura, el volum... basant-nos en la geometria. Com és un filòsof racionalista afirma que el principi per conèixer les realitats són les matemàtiques.

També explica que les qualitats secundàries són aquelles enganyoses, que es perceben amb els sentits i que per tant no podem utilitzar-les a l’hora de voler observar la realitat.

Podem comparar la teoria de Descartes amb la teoria de Plató, ja que tots dos volien arribar a l’universal i a més desconfiaven dels sentits, eren racionalistes.

G.W.Leibniz: Doctrina de las Mónadas

COMENTARI TEXT 7 DESCARTES: 7. Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.

Títol proposat:

La idea de Déu

Idees principals:

En aquest text Descartes demostra l’existència de Déu a través de la idea que tots tenim sobre ell. Diu que pel fet de pensar en aquesta idea estem afirmant l’existència d’un ésser summament perfecte, i quest és Déu. Descartes afirma que la idea de l’existència de Déu és com les matemàtiques (cert). Per últim esmenta una característica de l’ésser de Parmènides dient que l’ésser no pot ser no-ésser, i que per tant Déu no pot no existir.

Comentari:

Aquest text forma part del llibre de meditacions metafísiques de René Descartes. En aquest fragment Descartes vol fer una demostració sobre l’existència de Déu. Demostra aquesta mitjançant la seva pròpia idea, és a dir, que tenim una idea innata; la de Déu, i aquesta com és una idea (ésser) no pot no existir (no-ésser). Llavors podem dir que tots aquells que estan parlant sobre la no existència de Déu, estan afirmant l’existència d’un ésser summament perfecte, i aquest només pot ser Déu. Podem comparar aquesta idea amb la de Sant Anselm de Canterbury, ja que tots dos es basen en l’existència de la idea de Déu, però Descartes explica que la conseqüència a aquesta idea trobem la seva existència.  Per últim afirma que l’existència de Déu és com las matemàtiques, és l’únic mètode fiable a l’hora de conèixer les veritats, ja que Descartes és empírista.