COMENTARI D'HERÀCLIT

Text 2: “Els contraris s’harmonitzen, i, de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia” (frag. 8 D-K)

Text 4: “Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som” (frag. 49 D-K)

Text 8: “La guerra és el pare i el rei de totes les coses; els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures.” (frag. 53 D-K)

 

Idees principals:

En aquest text d’Heràclit explica que els contraris formen l’ordre dels cosmos. Considera que tot es troba en un constant canvi, tot flueix i res no es manté, per això es pot considerar el filòsof del canvi. La realitat es desenvolupa atravès de la lluita entre contraris.

Comentari:

El que expliquen aquests fragments d’Heràclit és que l’ordre del món; el cosmos, es desenvolupa mitjançant una lluita entre contraris, com per exemple la lluita entre el Sol i la Lluna. Afirma que en un món sense contraris no hi hauria una realitat, ja que aquests contraris són necessaris entre ells. Un altre concepte que explica és el canvi, (en el text 4) on la realitat és tot allò que succeeix, que s'esdevé, que passa. En la realitat no hi ha res d'estable, tot varia, es mou, neix i mor. Tot i aquest canvi Heràclit afirma que hi ha una cosa que no canvia dins d’aquest, el logos (raó universal). Aquesta raó ens ensenya la llei que regeix el canvi: el moviment és el resultat de l’oposició entre contraris. L'oposició constant de contraris genera el moviment constant. Per això diu que el moviment és la unitat dels contraris. Per exemple: el moviment de la fletxa és la resultant de l'oposició entre l'arc i la corda.

PITÀGORES

Aquí deixo un vídeo que explica la manera de pensar d'aques filòsof.

ANAXIMENES

Deixeble de Anaximandre (586-525), nascut possiblement a Milet, va prosseguir amb l'intent del seu mestre i de Tales de buscar el principi de la naturalesa física.

Sembla que també va escriure una obra titulada "Sobre la naturalesa", escrita en una prosa d'estil molt senzill, on es defensa que aquest principi es trobava en l'aire, i no en l'aigua.

Aquesta volta a un element determinat suposa, segons alguns, una reculada en el nivell d'explicació filosòfica ja que no es tracta d'un principi tan abstracte com el de Anaximandre, si ben Anaxímenes li atribueix a aquest aire primordial les característiques de infinitut i de moviment perpetu pròpies del ápeiron.

Anaxímenes, d'altra banda, sí que avança en intentar detallar el procés per mitjà del com l'aire es transforma en qualsevol altra cosa. Així, afirma que, de l'aire, en evaporar-se, sorgeix l'aigua, i dels núvols sorgeix el foc (rajos).

Aquest aire és també el "ànima" dels homes (psique etimològicament va significar primerament "bufo d'aire" i posteriorment "vida").

Aquest aire és el fonament últim de l'home i de tot el cosmos físic, no només en sentit material, doncs sobre l'aire es troba suspesa la Terra, sinó en un sentit vital, com es pot deduir de les seves paraules: "Tal com la nostra ànima, que és aire, ens sosté, així el bufo i l'aire circumden el món sencer"

FRAGMENT D'ANAXIMANDRE

Del àpeiron ve el naixement de les coses, i en ell es converteixen quan moren segons la necessitat ja que es paguen mútuament penes i retribucions per la seva injustícia segons l’ordre del temps.

Idees principals:

En aquest text Anaximandre explica que el temps és cíclic, i que per tant, la vida és infinita i repetitiva. En aquest temps cíclic trobem una lluita constant entre contraris per avançar. Diu que el passat és futur i el futur és passat.

Títol proposat:

Principi d’Anaximandre

Comentari:

Aquest text d’Anaximandre planteja que el principi de vida (l’arkhé) és infinit, és a dir, no hi ha ni un principi ni un final, perquè ningú sap on ha estat abans ni on estarà després.

Explica que la vida és il·limitada i cíclica, i ens trobem en un bucle constant. Per això afirma que allò que ha passat en el passat tornarà al futur, trobant-nos així en un etern retorn. També explica que durant aquest bucle hi ha una lluita constant entre contraris per poder avançar en el temps, com per exemple: quan és de dia, la nit ja va darrere d’ell per aparèixer, o a l’inrevés. Amb tot això podem dir que mai es podrà parar la lluita del temps.

Finalment podem comparar el que defensa Anaximandre amb el que defensa Tales de Milet, ja que diuen que va Anaximandre va ser deixeble de Tales.

Tales afirmava que aquest principi era l’aigua, però Anaximandre deia que el principi de vida no podia ser cap element, ja que no explicava tots els canvis i aquest podia ser interromput pel seu contrari. Per això Anaximandre defensa que no venim d’una cosa definida, sinó d’una indefinida que mai podrem arribar a ella.