El show de Truman

Tweets:

Conclusió:

Aquesta pel·lícula et fa reflexionar sobre la realitat de tot allò que observem dia a dia, això no vol dir que tot el que veiem sigui fals, però potser no tot és cert. Truman era una persona que no donava importància a la realitat del seu món, fins que un dia es va assabentar de la seva falsedat, i va començar a plantejar-se una sèrie de preguntes que li van conduir a un mon veritable. Com he dit en el tweet 9, crec que podem comparar aquesta pel·lícula amb el mite de la caverna, col·locant a Truman com aquella persona que esta presonera en un muntatge creat per la humanitat en el qual té por de sortir, però més endavant es capaç d'enfrontar-se contra aquesta irrealitat trencant aquestes cadenes.

Actualment podem dir d'alguna manera que estem vivint una cosa semblant, ja que la televisió, les xarxes socials... Ens aporten molta informació que no sempre la podem aprovar com a certa, igual amb tot el que escoltava Truman per la radio, diaris...Tota la informació que ell rebia estava manipulada.

Per últim m'agradaria comentar l'actitud de Christof. Crec que és un home cruel, ja que només pensava en atreure audiència mitjançant imatges molt intimes d'una persona. No es pot invadir la vida d'una persona i menys per un programa de televisió, em de respectar la vida de cada persona i continuar amb la nostre.

El show de Truman és una gran pel·lícula que ajuda a pensar i a intentar veure el món amb altres ulls sent més crítics amb allò que ens trobem a la vida.

Concepció de ciència per Lakatos

Aquí os deixo un vídeo de youtbe força interessant on explica de manera molt clara la concepció de ciència per Lakatos:

IDEES PRINCIPAL I TÍTOL PÀGINA 92

Karl Popper

 (Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filósofo austriaco. Estudió filosofía en la Universidad de Viena y ejerció más tarde la docencia en la de Canterbury (1937-1945) y en la London School of Economics de Londres (1949-1969).

Encara que proper a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va dur a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Per Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits diferents al de la ciència.

També va dirigir les seves crítiques cap al verificacionisme que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica.

Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la recerca científica (1934), on va establir també un criteri per partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

Verificabilitat i falsibitat

Adaptat de Karl Popper,

La lógica de la investigación científica

Títol proposat:

Com ha de ser un enunciat científic?

Idees principals:

- Podem diferenciar la ciència de la pseudociència mitjançant la falsabilitat dels sistemes.

- Tots els enunciats tenen una asimetria entre la verificació i la falsació.

- A partir d'enunciats universals arribem a enunciats singulars que poden estar en contra d'aquests.

- No tots els enunciats que es poden refutar són científics, però tots els enunciar científics es poden refutar.

- Cada vegada aprenem més gracies als errors que fem.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 43

Veritat, realitat, concordança

Adaptat de Martin Heidegger,
De la esencia de la verdad

Títol proposat:

Veritat com a certesa

Aquest text defineix veritat com allò que fa cert una cosa que és certa. Entén la veritat com a realitat, és a dir, que no és fals. Diu que el que és cert és real, concordança amb el que jo penso i l'essència de l'objecte, però en canvi el que és fals és només una aparença del que és cert, i per tant és irreal, no existeix. Diu que no només és real i veritable l'ésser, sinó que també podem dir que són certs o falsos els nostres enunciats, dir sobre el món. Si aquests concorden amb l'objecte podem afirma que l'enunciat és cert. Si no existís la veritat, el que és sincer, no hi hauria realitat.

COMPARACIÓ: IDEALISME I REALISME

Tots dos són models explicatius del coneixement.

L'idealisme dona èmfasi al subjecte i explica que per poder arribar al coneixement necessitem la nostra subjectivitat, i no la de l'objecte tal com és, llavors diem que l'objecte depèn del subjecte. També diu que quan mirem l'objecte el primer que veiem no és la realitat sinó unes idees que ens fem mentalment. Aquest model es qüestiona l'existència del món. El coneixement es basa en l'organització de totes les dades donades per la realitat. Uns filòsofs que defensaven aquest model són Kant i Hegel.

En canvi el realisme, dona èmfasi a l'objecte i explica que la realitat existeix i la podem arribar a conèixer tal com és, amb la seva essència. Diu que quan veiem un objecte el primer que veiem és la realitat. Aquest model és deixa emportar per els òrgans dels sentits. Es suposa l'existència del món. Un filosof que defensava aquest model és Aristòtil.

Si tingues que decidir-me entre aquest dos models, jo crec que sóc realista, perquè penso que una cosa que estic veient existeix, és real. Si tot el que veiessis no fos real, llavors les persones que m'envolten tampoc ho serien i seria una mica estrany. Llavors penso que cadascú té la seva manera de veure la realitat, i mitjançant les seves perspectives construeixen un món real.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 40

José Ortega i Gasset

Nascut en una família madrilenya acomodada pertanyent al cercle de l'alta burgesia de la capital, entre 1891 i 1897 estudiaria en el Col·legi jesuïta Sant Estanislao de Kostka a Màlaga. El seu avi matern gallec, Eduardo Gasset i Artime, havia fundat el periòdic L'Imparcial, que més tard el seu pare, José Ortega Munilla, passaria a dirigir.

Així, cal destacar que Ortega i Gasset es crio en un ambient culte, molt vinculat al món del periodisme i la política.

Doctor en Filosofia de la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Els terrors de l'any mil.

De retorn a Espanya és nomenat professor numerari de psicologia, lògica i ètica de l'Escola Superior de Magisteri de Madrid (1909), i a l'octubre de 1910 gana per oposició la càtedra de metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón.

Després de casar-se amb Rosa Spottorno, en 1914 neix a Madrid la seva filla, Soledad Ortega Spottorno, qui en 1978 va crear la Fundació José Ortega i Gasset, de la qual serà la seva presidenta d'honor. En 1918 va néixer el seu fill José Ortega Spottorno, que serà enginyer agrònom.

Col·laborador del diari El Sol des de 1917, on publica dues obres importants: Espanya invertebrada i La rebel·lió de les masses. En 1923 funda la Revista d'Occident, sent el seu director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promourà la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques en noms tals com: Oswald Spengler, Johan Huizinga,Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell i uns altres.

Durant la II República és triat diputat per la província de León amb l'Agrupació al Servei de la República.

Entre aquests «cartutxos detonants» va destacar dos, la forma com s'havia resolt la qüestió regional («Si la Constitució crea per descomptat l'organització d'Espanya en regions, ja no serà l'Espanya una, qui es trobi cara a cara de dues o tres regions indóciles, sinó que seran les regions entre si els qui es enfronten, podent d'aquesta sort cernirse majestuós sobre les seves diferències el Poder nacional, integral, estatal i únic sobirà. En el seu article Quant al pacifisme, escrit ja en l'exili, es refereix Ortega a aquest episodi.


Veritat i perspectiva

Adaptat per José Ortega y Gasset,
El tema de nuestro tiempo

Aquest text parla de que cadascú de nosaltres tenim diferents maneres de veure les coses de la realitat. Però aicò no vol dir que uns punts de vista siguin millors que d'altres, sinò que tots són correctes. La realitat no es pot descobrir perquè sempre estarà sotmesa a la perspectiva que li doni una persona i la que organitza la realitat.En conclussió totes aquestes perspectives formen l'univers, i cadascuna de les maneres de veure les coses són microcosmos.

COMENTARI DE TEXT PÀGINA 38

Opinió, creença, saber

Adaptat d'Immanuel Kant,Crítica de la raó pura

Títol proposat: 



Convicció i persuasió

Aquest text anomena convicció a allò que convenç, és a dir, que es acceptat com a cert per tothom. En canvi, la persuasió és allò que no convenç a tothom, que només ho trobes cert tu, és subjectiva. Poden haver tres graus: opinió que és allò que ho trobes cert, però sense estar segur, és a dir, ni tu ni els altres ho tenen que trobar necessàriament cert. En canvi, si tu estas segur de la seva certesa, però no en tens arguments per afirmar-ho, la qual cosa només serà subjectiva s'anomena creença. I si tots amb una sèrie d'arguments comprovem que allò és cert s'anomena saber.

Llavors diem que tot allò que ens convenç a nosaltres mateixos gràcies a unes demostracions s'anomena convicció, i el que ens convenç a tothom es diu objectiva certesa.