COMENTARI TEXT 5 DAVID HUME

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de David Hume explica la seva oposició contra el principi de causalitat, ja que diu que no hi ha connexió necessària entre la causa i l’efecte. Diu que no hi ha res que impedeixi pensar que hi ha una altra cosa que no sigui aquest efecte i que per tant no existeix relació entre causa i efecte sinó fet A i fet B.

TÍTOL PROPOSAT:

La tradició enganya

COMENTARI:

Aquest text forma part de la Investigació sobre l’enteniment humà de David Hume. Explica que no a tota causa li segueix un efecte ja que no hi ha cap connexió necessària entre aquestes. Diu que el principi de causa i efecte és llavors l’aparició d’un fet A i d’un fet B ja que per exemple si tiro un bolígraf, segons el principi de causalitat, aquest caurà però pot ser que aquest caigui sinó que al sostre hi hagi un adhesiu i quedi enganxat.

Hume diu que per mitjà de l’experiència podem veure que a A li succeeixi B però pot ser que això no succeeixi encara que és el més probable. El costum o l’hàbit fa creure que el futur serà igual que el passat però el costum no és un acte racional i tampoc implica certesa

Podem comparar aquesta crítica de causa i efecte amb el principi d’Aristòtil, ja que diu que a tota causa li seguia un efecte.

COMENTARI TEXT 10 DAVID HUME

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de David Hume explica que no és possible que la substància s’identifiqui amb el jo, ja que la substància esta en constant moviment, i per tant al passar un temps deixariem de ser nosaltres mateixos.  Per tant  explica que no hi ha unió entre el jo i la substància. També diu que no existeix la substància i la idea del jo ja que no les podem percibir. No em puc captar a mi mateix sinó tan sols puc captar les meves percepcions.

TÍTOL PROPOSAT:

Existeix el jo com a substància?

COMENTARI:

Aquest text forma part del Tractat de la naturalesa humana. Explica que no hia unió entre el jo i la substància, ja que nosaltres anem canviant. Explica que per a que la idea de substància fos vàlida hauria de provenir d’una impressió però aquesta no prové, perque no la he percebut, per tant Hume afirma que no existeix (Jo no puc captar la substància). Hume no només rebutja la idea de substància sinó que també la del jo (substància pensant), ja que el jo no és més que un conjunt de percepcions que la imaginació uneix. Tampoc hi ha cap impressió única i invariable que ens porti a la idea del jo.

Explica que no em puc captar a mi mateix sinó que tan sols puc captar les meves percepcions.

Podem comparar aquesta concepció de substància de Hume amb la d’Aristòtil que diu que la substància és allò capaç d’existir per si mateix de tal manera que no necessita res més per existir. Aristòtil diu que el món sensible esta format per substàncies i que aquestes estan sotmeses a canvis però les seves essències es mantenen estables.

DAVID HUME

Aquí deixo un vídeo que he trobat al youtube:

GEORGE BERKELEY

(Dysert, Irlanda, 1685-Cloyne, aneu., 1753) Filòsof irlandès. Profundament religiós, va dedicar la seva obra a fundar la fe en el discurs racional, a contra corrent de l'esperit lliurepensador de la seva època, que, amb l'auge de l'empirisme, havia quedat marcada per un cert escepticisme. Després d'estudiar a Dublín i ordenar-se sacerdot, en 1710 va escriure la seva obra fonamental titulada Els principis del coneixement humà, i en 1734 va ser nomenat bisbe anglicà de Cloyne (al sud d'Irlanda).

Berkeley va adoptar des del principi un inmaterialisme que ho va enfrontar a Hobbes i a Locke: segons ell, afirmar que les coses existeixen independentment de la nostra percepció implica una contradicció, sobretot des d'un empirisme conseqüent. En efecte, si no hem d'acceptar gens sobre el que no existeixi una certesa absoluta, i lloc que de les coses «només coneixem la seva relació amb els nostres sentits», no el que són en si mateixes, únicament podem acceptar com a certes les representacions mentals.

Berkeley va inaugurar amb això el principi de l'idealisme, segons el qual «l'ésser» de les coses és la seva «ser percebudes», de tal manera que la substància no és ja la matèria, sinó únicament la substància espiritual, de l'existència de la qual els nostres pensaments són la prova irrefutable, d'acord amb el seu contemporani Descartis. No obstant això, si els objectes no existeixen com a fonament de les nostres representacions mentals, havia d'haver-hi alguna cosa existent que, romanent fora de la nostra ment, suscités les nostres percepcions, un principi que Berkeley va trobar en Déu.

Com a producte de la seva radicalització de l'empirisme, Berkeley va haver de redefinir el concepte de causa. Així, va considerar que les causes físiques no eren veritables causes, sinó únicament signes que la ciència havia d'interpretar per assegurar la supervivència. La filosofia de Berkeley va tenir escassa acceptació entre els seus contemporanis, malgrat els seus esforços per fer-la més popular i accessible en Els tres diàlegs entre Hylas i Philonus (1713)

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Locke explica que quan un govern és il·legítim, és a dir, quan impliquen unes lleis sobre la societat que no representen les seves voluntats sinó només d’aquell qui té el poder, la societat no està obligada a acatar-les ja que el governador ha estat mogut per ambició o per  corrupció. Quan succeeix això el poble és lliure per renovar, començar des de cero un nou poder legislatiu, a causa de la llibertat que li provoca el governador corrupte o ambiciós. Per tant quan els legisladors intenten destruir la propietat del poble o reduir els homes a la esclavitud, aquests són lliures d’iniciar un nou poder legislatiu tornant abans a l’estat de natura.

DEFINICIONS:

A)     PODER LEGISLATIU: És un poder polític que permet fer lleis per regular la propietat entre els súbdits, per tal de protegir el poble.

B)       ESTAT DE GUERRA: És una pertorbació de l’estat natural regulat per lleis i motiva el trànsit a un ordre més segur.

EXPLICACIÓ FRASE:

Aquesta frase explica que el poble no estarà obligat a complir les lleis regides per algú que legisla arbitràriament, ja que només compliran aquelles que representin la voluntat de la societat. Quan aquest governador es torna il·legítim el poble té la llibertat de construir un nou model legislatiu per tal de no cometre els mateixos errors i escollir un poder que afavoreixi a la societat, ja que tenen un cert poder de decidir quan els hi imposen unes lleis inacceptables. Aquesta teoria de Locke s’anomena la dissolució de govern, explica que a partir d’aquí el poble recupera el poder i la llibertat. El poble només podrà tenir reaccions revolucionàries si el governador a abusat d’ells o a comet corrupcions. El poble s’allibera de tot compromís i queda exhibit d’obediència, amb la llibertat de construir un nou ordre social i polític

COMPARACIÓ:

La legitimitat de Locke explica que aquesta no s’extreu per tradició, sinó per el consens dels membres de la comunitat que es sotmeten a aquest poder. Al ser home lliure per naturalesa no pot suposar que es sotmeti a cap poder si no és amb el seu propi consentiment o consens del que legitima el poder del governador.

Hobbes diu que la legitimitat de la societat política és el consentiment. Els homes per sortir de l’estat de guerra, trobar legitimitat, pau... es sotmeten a la voluntat de l’altre home o d’una assemblea. És aquest consentiment el que legitima el poder del governador.

Amb aquests dos filòsofs podem veure com Locke diu que l’home és lliure per naturalesa i pot decidir a sotmetre’s al govern d’un cert poder, i el poder serà legítim si aquells que estan sotmesos al govern hi estan d’acord, en canvi Hobbes diu que la legitimitat es crea mitjançant el consentiment de tota la societat.

OPINIÓ PERSONAL:

Estic d’acord amb el pensament d’aquest filòsof, ja que no ens podem queixar per totes aquelles coses que no hi estem d’acord, bàsicament perquè sinó seria un caos, per tant, penso és necessari la implantació d’unes limitacions de les queixes de la societat. També és cert que la gent té dret a donar les seves opinions, i que tenen dret a expressar-la i a no esta d’acord, peró si és un pacte extret per majoria no hi pot fer res, ja que sinó seria una injustícia encara més gran. Per tant penso que si hi ha alguna cosa que estigui en contra de la majoria de la societat aquesta ha de donar resposta a aquesta injustícia i proposar un canvi.

COMENTARI TEXT 97 I 98 John Locke

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Locke explica que quan un home entra en societat ha de complir aquelles lleis estretes per majoria, ja que a diferència de l’estat de natura l’home ha de complir unes lleis establertes per societat tot i preservant les propietats personals, és a dir, les seves idees, llibertats... Aquestes lleis sempre han de provenir d’una majoria, ja que és la societat qui las ha de complir, encara que no sempre es pot assolir aquesta majoria ja que hi ha diversos factors que provoquen la diversitat d’opinions.

TÍTOL PROPOSAT:

L’entrada a la societat

COMENTARI:

Aquest text forma part del capítol vuit de Segon tractat sobre el govern civil.  Explica que una vegada passat l’estat de natura, s’entra en un govern implantat per societat.  Perquè aquesta funcioni correctament cal que els ciutadans donin les seves opinions i establir unes lleis provinents d’una majoria per així complir-les i poder conviure correctament. Diu que és molt difícil que sempre es pugui assolir aquest acord per majoria, ja que hi ha una gran diversitat d’opinions, és a dir, que el resultat final del pacte no és un poder absolut, com el que es deriva de la concepció hobbesiana, sinó un poder polític que en definitiva resideix en el poble que, voluntàriament i per mutu acord dels individus, posa l’exercici de la seva llibertat en mans de la majoria. La comunitat s’organitza en un sol cos polític i és un poder que cada individu atorga a la societat i que no tornarà mai més als individus.

Quan alguna persona esta en contra d’alguna llei provinent d’aquest pacte estan obligades a complir-les, ja que no és com l’estat de natura (on podies escollir les teves pròpies lleis). Per tant Locke diu que si el govern no és il·legítim , la societat ha de respectar les lleis.

COMENTARI TEXT 8 JOHN LOCKE

IDEES PRINCIPALS:

Aquest text de John Locke explica l'origen del poder polític mitjançant una etapa que ell anomena estat de natura. En aquest estat l'home es lliure, pero arriba un moment que la societat necessita protegir-se mutuament i es crea l'Estat. Durant aquesta etapa no és possible imposar un càstic arbitrari, però sí si algú no ha respectat les pròpies llibertats dels altres, ja que durant aquesta etapa els homes s'han de repectar mutuament.

TÍTOL PROPOSAT:

Què hi havia abans del govern?

COMENTARI:

Aquest text de John Locke forma part del segon capítol del Segon tractat sobre el govern civil. Com explica en el seu pensament polític diu que els homes abans d'entrar en societat es trobaven en un estat de natura on tothom havia de respectar les llibertats individuals dels altres, ja que cadascú s'imposava els seus propis deures. En aquest fragment explica que a ningú pot ser castigat arbitràriament, ja que és lliure de fer el que ell vol, però que si aquest fa alguna acció que perjudica les llibertats i justícies dels altres pot arribar a tenir una repressió.

Locke afirma aquesta llei de respectar les llibertats dels altres perquè és un estat que es troba abans de la implantació d'un govern, i per tant la societat ha de ser ideal per juntar-se. Per tant cadascú ha de saber portar bé la seva llibertat en aquest estat però no pot considerar-la absoluta.

Podem comparar el pensament polític de Locke amb el de Hobbes. Hobbes com Locke deia que existia un estat de natura on els humans encara no havien entrat en societat, però a diferència de Locke deia que durant aquest estat només hi havien guerres entre ells i que és per això que entra l'actuació de l'Estat (''L'home és un llop per a l'home). En canvi Locke deia que durant aquesta etapa no hi havien guerres, sinó passions i venjances, però sobre tot un respecte. Per a Locke la necessitat d'un governant comú és el fet d'una protecció per a tothom