COMENTARI TEXT 8 DE PLATÓ

Titol proposat:

Critica a la concepció de les idees de Plató

Idees principals:

En aquest text Aristòtil explica que l’essencia de les coses es troben dins d’elles però que només les podem trobar en aquelles coses que no es troben sotmeses a canvi com deia Heràclit tot i definint l’ésser com ho feia Parmènides. També fa una crítica sobre el món intel·ligible de les idees de Plató ja que és simplement una replica de la realitat i és totalment innecesari.

Comentari:

Aquest text d’Aristòtil forma part del llibre de la Metafisica, concretament forma part dels escrits acromàtics, ja que correspon a una de les lliçons que impartía al Liceu que van ser recopilades per Andrònic. Aristòtil intenta crear un pensament intermedi entre l’ésser de Parmènides i el monisme dinàmic d’Heràclit , i intenta superar el dualisme platònic. Aristòtil se centra en el món sensible i diu que aquest món està format per substàncies o subjectes individuals on aquestes están sotmeses a canvi però les seves essències es mantenen estables.

En aquest text podem veure com Aristòtil defensa la seva teoría de la concepció de l’ésser anomenada Hilemorfisme (‘’hyle’’: materia, ‘’morphé’’: forma). En aquesta teoría Aristòtil afirma que l’ésser és una substància formada per dos aspectos; forma i materia. Explica la materia com allò del que està fet la substància i la forma com allò que fa que una cosa sigui el que és. Per tant diu que aquests dos aspectes no es poden separar i que només ho podem fer amb l’enteniment. Concretament diu que la forma és l’essència, ja que és la que dona forma i la que fa que un a cosa sigui el que és, ja que a l’hora de respondre a la pregunta que és una cosa determinada no la defineixes amb la materia sinó amb la forma.

En aquest fragment podem trobar les diferents visions entre Plató i Aristòtil, Plató diu que l’essència de les coses es troba en un altre món diferent al sensible, l’anomenat món intel·ligible, en canvi Aristòtil nega l’existencia d’aquest món i diu que l’essència de les coses es troba dins de les coses i fa falta crear un altre món ja que estariem duplicant les realitat innecessariament. Aquesta teoria d’Aristòtil s’anomena teoria del tecer home, estaba defensada també per un sofista i explica que no podem duplicar les realitats ni demostrar la idea d’un principi ordenador anomenat Demiürg com deia Plató.

ARISTÒTIL

Filòsof grec. Juntament amb Plató és el més important filòsof de l'antigüitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va néixer a la ciutat d'Estagira (l’actual Stavro), a la península Calcídica, d’on li ve l’apel·latiu «Estagirita», va ser fill de Nicòmac, metge de Amintes, rei de Macedònia. El fet de ser macedoni i pertànyer a una família vinculada a la casa real, explica que fora nomenat per Filip II preceptor d’Alexandre Magne i que, amb ocasió dels moviments secessionistes d’Atenes, hagués de fugir per dues vegades d’aquesta ciutat. Va viure la seva infantesa a la ciutat macedònica de Pela i, morts els seus pares, va passar a Atarneo, amb el seu tutor, Pròxeno, que el va enviar a Atenes per a que completés allà la seva educació. L’any 367/366 a.C. ingressa Aristòtil, als 17 anys, en la Acadèmia de Plató, rebutjant l’escola del sofista Isòcrates. L’ingrés d’Aristòtil a l’Acadèmia platònica, provisionalment presidida pel matemàtic Eudoxos de Cnidos, creador del model astronòmic de les esferes concèntriques, coincideix amb l’època -i aquest fet ha de considerar-se totalment transcendental per a la seva filosofia- en la que Plató, que tenia ja llavors 60 anys, es trobava a Sicília, en el seu segon i de nou desafortunat viatge a Siracusa, del qual no va tornar fins l'ant 364; és, doncs, el moment en què en el pensament platònic comença el període -«abstracte i metodològic», segons Jaeger-, de crítica a la teoria de les idees (representat, sobretot, pels diàlegs Teetet, Sofista, Polític, Parmènides i Fileb). Aristòtil va romandre a l’Acadèmia 20 anys, fins a la mort de Plató.

Les obres que es coneixen d’Aristòtil pertanyents a aquests anys fan suposar un període de fidelitat inicial a les idees platòniques amb certa actitud de revisió de la teoria de les idees, que havia de ser la de l’Acadèmia: Grilo, Eudem, Protrèptic, Sobre les idees i Sobre el bé són obres de joventut, a l’estil dels diàlegs platònics, i poden anomenar-se obres exotèriques, o de divulgació, a diferència de les esotèriques, que configuren el cos d’obres aristotèliques posteriors.

QUÈ ÉS L'ÉSSER?

Desprès de tot el que he estudiat fins ara, podria dir que l’ésser és allò que no pot ser no-ésser. Ésser és llavors tot allò que podem percebre en la seva essència, que podem pensar-lo i que per tant no pot no existir. Com deia Parmènides podem dir que l’ésser és quelcom pensant. També podem esmentar una sèrie de característiques; no canvia perquè sinó no seria ell, sempre és present, és etern perquè no pot ser no-ésser, és homogeni, és immòbil i semblant a una esfera. La resposta a aquesta pregunta penso que serien tots el individus, ja que cap deixa d’existir completament i en tots perdura sempre la seva essència.

COMENTARI LLIBRE IV PLATÓ

Títol proposat:

temprança i justícia

Idees:

En aquest text Plató explica com seria el seu model de societat perfecte, és a dir, una utopia. Diu que per poder assolir aquesta ciutat perfecte a de partir d'una sèrie de virtuts, i les més importants són la de temprança i justícia. Diu que la més important és la de temprança, ja que és la que pot dominar els desitjos, i per tant s'ha d'assolir abans de la justícia. Plató diu que per poder arribar a la justícia cal que tothom ha de saber que al mateix moment que és propietari d'alguna cosa també és esclau.

Comentari:

Aquest text escrit per Plató, forma part del seu llibre de la República i representa un diàleg doctrinal entre Sòcrates i un filòsof, on Sòcrates defensa la teoria de Plató. En aquest fragment Plató explica el seu model ideal de ciutat, basant-se en les ciutats Estat de l'antiga Grecia. Diu que per poder arribar a aquesta ciutat cal que el filòsof arribi a contemplar la idea de temprança i pugui constituïr un ordre abans d'arribar a la justícia. Plató volia que la societat estigues fonamentada per uns artesans amb l'habilitat de produïr materials necessaris per a la ciutat, un excèrcit per protegir-la i amb un govern amb aquestes dos idees. Plató explica que tothom s'ha de deslliurar de la propietat privada, perquè som alhora esclaus i propietaris.

COMENTARI TEXT 11 PLATÓ

Idees principals:

En aquest text, explica que els veritables filòsofs, són aquells que poden contemplar la idea de bellesa, ja que no tothom la pot arribar a conèixer. Diu que els que no capten la idea de bellesa, viu en el món de les coses materials, i és gent que no va més enllà, ja que viuen adormits.

Títol proposat:

 Opinií i ciència

Comentari:

Aquest text escrit per Plató, representa un diàleg doctrinal entre Sòcrates i un filòsof, on Sòcrates defensa la teoria de Plató. Explica que un bon filòsof és aquell que atravès dels pensaments coneix les coses belles, basant-se en la idea de bellesa. Els filòsofs poden arribar a la idea (epistema), ja que tenen coneixement racional. En canvi els que només saben l’existència materialista, aquests viuen adormits, perquè no poden conèixer les coses belles sense saber com és la bellesa. Podem dir que aquells que viuen adormits estan en el món de l’opinió, i els filòsofs en el món intel·ligible.

Podem comparar aquest pensament amb els sofistes, ja que els sofistes viuen en el món de l’opinió.

Finalment podem dir que si ens mantenim en aquest món de l’opinió mai podrem arribar al coneixement.

 

COMENTARI: CONCLUSIÓ DEL MITE DE LA CAVERNA DE PLATÓ

Idees principals:

Aquest text de Plató, explica que ens creiem allò que prové del món sensible. Diu que la idea del bé és la més difícil de trobar, ja que es troba en el món intel·ligible. Aquesta idea és la causa de que les coses boniques i el principi de la veritat.

Títol proposat:

La idea del bé

Comentari:

Aquest text escrit per Plató ens explica que hi ha dos mons dins de la perspectiva de la realitat. Aquest són el món sensible, on la realitat és allò que veiem amb els nostres sentits, com el que veien els que estaven lligats en la caverna veient les ombres, i el món intel·ligible o món de les idees, que recull l’essència de les coses, per la qual cosa no es pot percebre pels sentits.

Per això el que els hi calia als presoners del mite de la caverna, i a tots, és deslliurar-nos de les cadenes que ens impedeixen veure la realitat tal com és, en la seva essència. Aquestes cadenes representen el món sensible, perquè només deixen veure les aparences de les coses, en canvi, si ens traiem aquestes cadenes, podrem observar les idees.

Com podem veure Plató tenia les idees de la realitat de manera jeràrquica, ja que la idea del bé esta per sobre de totes les altres.

SÒCRATES

Aquí deixo un vídeo sobre aquest filòsofs