Nou curs: 2n Batxillerat

Activitat doc8 pàgina 200

Dels casos següents digues qui actua per imperatius hipotètics i qui per imperatius categòrics:

- La Maria li demana un favor a en Joan. En Joan li fa pensant que en una altra ocasió la Maria l’hi tornarà.

Imperatiu hipotètic, perquè ho fa amb la finalitat de rebre alguna cosa a canvi.

- La Júlia ajuda en Lluís amb les matemàtiques per guanyar-se la seva amistat.

 Imperatiu hipotètic, perquè ho fa per aconseguir una recompensa; la seva amistat.

- El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me, perquè li ho demanant el meu pare.

 Imperatiu hipotètic, perquè no ho fa per voluntat pròpia, es manat per el ser pare.

- La Carme sempre et dóna un cop de mà, diu que se sent satisfeta ajudant la gent.

 Imperatiu categòric, perquè ho fa perquè és el seu duere

- En Ferran posa el preu just als articles que ven, perquè creu que és la seva obligació.

 Imperatiu categòric, perquè ho fa perquè és el seu deure

Epictet

Pensador grec la filosofia del qual de l'estoïcisme va ressaltar la llibertat, la moral i la humanitat. Epictet va néixer en Hierápolis, Frigia (avui a Turquia). Encara que era d'origen esclau, de jove va estudiar els escrits dels estoics i després d'aconseguir la seva llibertat va ser a ensenyar filosofia a Roma fins a l'any 90 d. de C. En aquesta data l'emperador romà Tito Flavio Domiciano, temorós dels perills que al seu semblar comportaven els ensenyaments dels estoics, va enviar a Epictet i a altres filòsofs a l'exili. Epictet es va instal·lar en Nicópolis, al sud de Epiro, on va morir.

 Els ensenyaments d'Epictet s'han conservat en dues obres compilades pel seu alumne, l'historiador i filòsof grec Flavio Arriano: Manual d'Epictet, que es conserva complet, i les Dissertacions o Diatribes, de les quals es guarden quatre dels vuit llibres que les componien. Segons aquestes obres, Epictet va estar molt interessat pel problema de la moral definir el ben. Afirmava que els humans són éssers limitats i irracionals, però que l'univers, regit per Déu a través de la raó pura, és perfecte. Com els éssers humans no poden conèixer ni controlar la seva destinació, han de deixar d'esforçar-se a aconseguir el coneixement del sentit d'aquest món i, en el seu lloc, acceptar amb pau d'esperit el fet de la seva pròpia impotència davant la destinació. Com a corol·lari d'aquesta doctrina, Epictet va mantenir que els éssers humans, han de ser tolerants amb els errors dels altres a causa de la seva pròpia debilitat.

Comentari de text pàgina 196

La llibertat interior, font de felicitat
EPITET, Manual (Enquiridió)

Títol proposat:

Podem ser lliures individualment?

Idees principals:

- Només podem dominar allò que ens pertany.
- Les coses que no ens pertanyen no ens portaran la felicitat
- La felicitat és la nostra llibertat interior, és a dir, la capacitat de moure'ns lliurement en el nostre àmbit.
- Si actuem d'una manera clara sobre el que podem dominar no experimentaràs cap prejudici.

Comentari:

Aquest text ens explica que l'únic àmbit on l'ésser humà pot ser lliure és en la seva opinió, elecció... Però en canvi hi han coses que no podem dominar, perquè som alienes a elles. Per això hem de ser conscients de l'àmbit que està per damunt de nosaltres, que aquest està sotmès al destí , i per tant no el podem definir i dominar com nosaltres vulguem. Has de considerar teu el que és teu, així no experimentaràs cap prejudici. Per poder assolir la felicitat, has de lluitar per la teva llibertat i no per la dels altres. La teva llibertat interna és la teva felicitat, tu decideixes el teu estat, els altres els seus.

<<Si no tens llibertat interior, quina altre llibertat esperas tenir?>>

La llibertat de Sartre

Aquí deixo un vídeo que he trobat a Youtube on explica el concepte llibertat a partir de Sartre bastant bé.

Activitat tweeter Jean Paul Sartre

En aquest documental vist a classe sobre Jean Paul Sartre, tots nosaltres hem pogut veure com pensava aquest filosof. Era un home molt lluitador, i mai va deixar de defensar les seves idees, encara que tothom estigues en contra d'ell, ell seguia amb elles. Defensava que tots podíem arribar a una llibertat interior, perquè tu ets qui encamina la teva vida, i pots escollir la manera d'actuar fins i tot en els situacions més dramàtiques, per això diu Sartre: '' Els covards son els que s'amaguen sota les normes''. Però davant d'això hi ha un inconvenient, perquè sempre estem sota la mirada dels altres, i això ens porta a tenir por sobre la nostre manera d'actuar, per el que pensaran els altres si fas una cosa o altre. Jo penso que té raó i que en certa manera tots estem sempre mirant el que fan els altres i a L'inrevés, la qual cosa ens determina la nostre pròpia llibertat.

Finalment crec que hem de superar aquesta por i hem de saber porta la nostre vida tal i com nosaltres ho decidim, sense cap determinació externa. La nostre llibertat és única per a nosaltres, no la podem compartir amb altres, l'hem de conservar per guiar-la a la felicitat. Nosaltres som el reflex dels nostres actes, hem de decidir amb autoritat i actuar només sota la nostra mirada.

               

Què és el bé?

Penso que el bé és allò que hem de fer, és a dir, una qualitat moral que ens porta a actuar correctament.. Crec que el bé és allò que tots perseguim, i que quan una persona actua malament, aquesta es pot haver confós amb el bé, és a dir, que ella es pensava que aquella acció li aportaria el bé.

Jo crec que el bé és subjectiu, i que cada persona pot veure el bé amb diferents punts de vista, però tot basant-se en un bé comú, on es compleixin tots els drets morals.