Creus en el destí?

Jo no podria dir que crec, però tampoc que no hi crec. A vegades penso que les coses han de passar d'aquesta manera perquè no poden ser d'una altre, però en canvi altres vegades penso que això  no es cosa del destí sinó de les meves pròpies accions i decisions, ja que en certa manera jo encamino la meva vida.

Sincerament penso que estic més d'acord amb la segona opció, és a dir, que no crec en el destí, perquè no crec que la vida de totes les persones estigui determinada per aquest fet., el destí.

Notícia

Tres morts i 176 ferits en les explosions de la marató de Boston

 Almenys tres persones van morir i altres 176 van resultar ferides aquest dilluns en dues explosions en la línia d'arribada de la marató de Boston. Les detonacions es van produir en el centre de la ciutat i van deixar als hospitals desenes d'amputats i ferits en estat crític. Un dels tres morts és un nen de vuit anys.

La Casa Blanca va explicar que les autoritats encara estan investigant l'ocorregut, però va subratllar que les forces de seguretat estan tractant la doble explosió com "un atemptat terrorista". El president Barack Obama va evitar aquesta expressió durant la seva primera compareixença tres hores després de la massacre.

Es tracta del primer atemptat en una ciutat nord-americana des de l'11-S. En aquests 11 anys i set mesos, s'han registrat diversos intents avortats per les forces de seguretat. El més semblat a un atemptat va ser el tiroteig en una caserna al novembre de 2009, quan Nidal Hasan, comandant de l'exèrcit d'EUA i psiquiatre d'origen palestí i idees extremistes, va matar a tirs a 13 col·legues a la base militar de Fort Hood (Texas). El Congrés segueix intentant classificar l'atac com un "atemptat", però l'Administració diu que perjudicaria al judici contra Hasan.

http://www.elmundo.es/america/2013/04/15/estados_unidos/1366052942.html

Definicions

- Monisme materialista: Teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans (ment igual al cervell)

- Fisicalisme: Teoria que afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

- Materialisme emergentista: Teoria que consideren que el que és mental no es redueix a allò que és físic, però sí que emergeic evolutivament del que és físic.

- Dualisme platònic: Per Plató l’ésser humà que veiem en aquest món està compost de cos i ànima, però aquesta unió és un simple accident.

- Hilemorfisme: Aristòtil mantenia que l’ànima i el cos són dos principis o ingredients complementaris i inseparables d’una única realitat o substància, la de l’ésser humà.

- Dualisme cartesià: Descartes va mantenir un dualisme radical a partir dels coneixements científics del Renaixement i d’una confiança absoluta en la capacitat de la raó humana.

- Dualisme interaccionista: Tesi defensada pel neurofisiòleg John C. Eccles que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents.

- Món 2: Món dels estats mentals, entre els quals s’inclouen els estats de consciència, les disposicions i experiències psicològiques i els estats inconscients.

- Raó teòrica: raó que es refereix a esdeveniments o objectes necessaris.

- Raó pràctica: fa referència a allò que pot ser d’una altra manera.

- Raciovitalisme: es defineix com la vida com a raó.

- Acció estratègica: acció que està orientada al èxit.

- Raó comunicativa: raó que es basa en assolir l’entesa i la comprensió.

- Persona (Boeci): substancia individua de naturalesa racional.

- Personalisme: considera l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

- Existència encarnada: significa que les persones estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

- Dignitat eminent: conjunt dels ésser, la persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina ni té un preu.

''Estima i fes el que vulguis...'' ens diu Sant Agustí

Jo crec que aquesta frase explica que per moltes qualitats que pugui tenir una persona , si no estima no pot viure. Una persona que no té amor, no té sentiments, i una persona sense sentiments no pot conviure amb els altres. Per això penso que l'amor és necessari en aquest món, i quan una persona pot arribar a estimar, ja és capaç de fer moltes altres coses perquè ja té la confiança de l'altre persona.

Així com altres coses, estimar no és negatiu sinó tot el contrari, gràcies a ell podem tenir relacions i una vida sense Soledat.

Si una persona no estima no pot arribar a un cert nivell de relació amb els altres i per tant estarà limitat a fer determinades coses amb aquesta, però si aquesta persona estima podrà aconseguir poder fer més coses amb ella. Totes aquestes coses que es poden fer mitjançant l'estimació, sempre faran el bé.

Crec que l'amor és necessari universalment i com aquest títol una vegada estimes pots fer el que vulguis.

Comentari de text pàgina 16

 

Adaptat de WILHELM DILTHEY

 

Títol proposat

Què és la intel·ligència?

Idees principals

-  La intel·ligència  no ha aparegut en l’individu .
- La intel·ligència és un desenvolupament de l’evolució humana. 
- Voler és coneixement.
-  Només per un procés històric d’abstracció es forma el pensar, el conèixer i el saber abstractes.

Comentari

 

Aquest fragment de Wilhelm Dilthey ens explica que la intel·ligència comença a desenvolupar-se en els éssers humans quan obtenen una sèrie d'experiències, com l'autor anomena abstracció històrica. Nosaltres no naixem amb una intel·ligència desenvolupada, però tot allò que volem saber ens ajuda a desenvolupar-la, ja que mostrem un interès i busquem recursos per ampliar els nostres coneixements. El nostre pensar, coneixement i saber abstractes es formen a través d'aquesta abstracció.

He trobat un vídeo on trobem bastant informació sobre Wilhelm Dilthey:

Wilhelm Dilthey

Wilhelm Dilthey va néixer a Wiesbaden-Biebrich el19 de novembre de 1833. Va ser un historiador, psicòleg, sociòleg i filòsof alemany.

Dilthey va establir una diferència fonamental entre la metodologia de les ciències de la natura i la de les ciències socials. Per a Dilthey, la història no és intel·ligible mitjançant el mètode positiu de les ciències naturals, ja que la presència dels homes introdueixen elements de subjectivitat, de voluntat, que no són a la natura. Així, segons Dilthey, les ciències de l'home han d'estudiar-se amb el mètode comprensiu.

El mètode comprensiu és l'aprehensió de les relacions significatives entre el tot i les parts. S'ha de captar la natura de la vida a partir de les seves manifestacions externes (objectivacions de la vida) fins a la realitat més amagada. S'utilitza la tècnica empàtica, que consisteix a reviure l'experiència de l'altre.

Max Weber va ser deixeble d'en Dilthey i va assumir els seus principis metodològics.