Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova
York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de
18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el
grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la
Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys.
Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la
seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State:
The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una
gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el
llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué
famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que
qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés
econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats.
Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B.
Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign
Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del
Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la
guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy:
On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió
Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou
el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de
Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's
Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy
Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas
Phillips i Timothy Mayo.
Comentari de text 2 :
"La sociedad humana es «universal porque es humana,
particular porque es sociedad». A veces caminamos con otros; la mayor parte del
tiempo caminamos solos. Sin embargo, de la común condición humana se deriva una
moralidad mínima «tenue», y «las disposiciones universales» se encuentran en
todas las culturas. En vez de promover las características supuestamente
universales de una civilización, los requisitos de la convivencia cultural
exigen investigar lo que es común a la mayoría de civilizaciones. En un mundo
de múltiples civilizaciones, la vía constructiva es renunciar al universalismo,
aceptar la diversidad y buscar atributos comunes".
Títol proposat
Comunitat cultural
Idees principals
- Hem de buscar coses en comú amb les altres cultures.
- No podem mirar la vida des d'un sol punt de vista.
-Vivim en una societat amb moltes cultures diferents.
- Hem de renunciar a l'universalisme.
Comentari
El que explica aquest text és que nosaltres vivim en una societat, és a dir,amb un grup d'èssers humans, i per poder viure en aquesta societat plena de diferents cultures hem d'acceptar la biodiversitat i renunciar a l'universalisme, ja que no tots sóm iguals ni tenim les mateixes maneres de pensar. Jo penso que la vida no es pot mirar des d'un sol punt de vista, hem de mirar fets comuns que ens relacionen amb els altres i no mirar només les diferències que ens separen, creant així una civilització constructiva. Aquest text el que preten és que no hi hagi barreres entre nosaltres.
- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així,
però cadascú a casa seva. Relativisme cultural (separació entre cultures)
.jpg)